A casa!

Salutacions de nou, ara si que ja des de Andorra!!! Des de casa!

Imatge a l'aeroport de Barcelona, a on ja estava molt a prop de casa....

Finalment, ha arribat l'hora de la tornada a casa.... Tornar a començar amb la vida "normal" a aquí, que en molts moments estic segur que serà molt més dura que la vida del ferranpedalant.... que al cap i a la fi, estava de vacances!

Ha sigut prop d'un any, molts països, molts quilòmetres, i moltes experiències...... Un any del que no m'arrepenteixo pas d'haver estat pedalant amunt i avall. Molt enriquidor a molt nivells....

Per últim, per tancar aquest blog que hem compartit durant l'últim any, vull donar les gràcies publicament a tots els "companys" de viatge.

Els "companys" de viatge són tota la gent que d'alguna manera o altra m'han ajudat "in situ" en el transcórrer dels dies i quilòmetres arreu. I també, molt especialment, tots vosaltres que amb la paciència de llegir el blog m'heu donat un recolzament enorme, que valoro moltíssim, i que m'ha donat molta força en els moments difícils.

Les meves mes sinceres mil gràcies! De tot cor!

Amb el final del viatge, aquest blog deixarà de penjar històries, però quedarà a la xarxa sota la adreça de ferranpedalant.blogspot.com. Crec que hi he passat proutes hores com per ara fer-lo desaparèixer alegrement, i ademés crec també que pot servir tant de font de inspiració per a futurs ciclonautes, com de font de informació per a ciclonautes ja amb projecte!

Així doncs, per un contacte més concret de qualssevol tipus de informació, deixo una direcció de e-mail del ferranpedalant a on se'm podra contactar: estarragalls@gmail.com

Una vegada més, moltes gràcies pel viatge que hem compartit! I recordeu que "la vida és com anar amb bicicleta, per mantenir l'equilibri, necessitem mantenir-nos en moviment!!!"

Lhasa-Katmandu... casi acabant...

Salutacions de nou des de Katmandu, la capital del Nepal! I punt de inici de la "operacio tornada" del ferranpedalant!

Ahir hi vaig arribar, despres de 8 dies de bici des de Lhasa... uns 800km facils on el 70% (aprox.) estava ja pavimentat, tot i que encara he hagut de superar alguns ports de prop de 5000m.

He de dir que he abandonat el Tibet (segurament una de les parts mes maques del mon per pedalar, encara) amb un regust una mica amarg,.... m'explico: Resulta que la primera part del Tibet a on vam pedalar, era a l'extrem oest de la regio, a on el turisme massiu afavorit pel govern xines encara no hi ha afectat massa. La darrera part, a la zona mes central.....carreteres pavimentades, molt transit (amb poquissim respecte per bestiar, nomades, pobles, ciclistes....) i el que es mes greu, amb els tibetans un xic canviats....

Aqui no hi ha un sol tibeta que no et saludi sense demanar-te "pasta",... i aixo, quan has vist la alegria i el desinteres que mostren pels valors capitalistes els veritables tibetans allunyats de zones turistiques, doncs la veritat es que et fa reflexionar una mica sobre la direccio que esta agafant tot aquest mon en que vivm....

Coincideix que precisament les dos regions de la Xina que he pedalat son unes de les regions on hi ha mes opressio per part del govern central xines. El Sinxiang (casa dels uigurs) i el Tibet (casa dels tibetans) estan veient com el govern xines esta invaint els "seus" territoris a base de promocionar la zona (amb bones feines, bones condicions fiscals,...) per als ciutadans Han (els xinos xinos, per entendre'ns). De manera que els millors negocis de les ciutats son pels xinos, i en definitiva als centres de les ciutats s'hi veu majoritariament xinos, marginant aixi als uigurs i tibetans (a Sinxiang i Tibet) a la pobresa o a la vida rural amb molts pocs recursos. No tinc res en contra els Han, al contrari, em cauen molt simpatics, pero no el seu govern.

He de reconeixer, pero, que el govern xines esta fent "una feina impecable" ja que el 90% del pais te el cervell netejat (a base de premsa escrita que semblen cuentos de la Heidi, telebasura plena de propaganda,....) i el 10% restant que s'ha arribat a demanar el perque de moltes coses de la situacio.... doncs esta oprimit, "correcta" i fortament oprimit!

Aixo em sembla de una gravetat ampliada a l'any 2007 quan penso que aquest pais sera l'organitzador dels propers JJOO.... Els valors i ideals que simbolifiquen als JJOO moderns son bastant incompatibles amb la situacio del pais.... pero aixo nomes corrobora el que tots ja sabem: "el perro baila por la perra", en definitiva, que lo unic que compta aqui es la "pela"!

Estic content de poder dir tot aixo que m'ha anat "bollint" al cap els ultims dies. Des del Nepal, ho puc fer facilment, a la Xina hi ha un control important en els blogs, i ademes de tots els problemes per accedir-hi, pots caure en algun "petit problema" per fer un "lleuger" analisis de la seva situacio socio-politica.

Tambe vull remarcar pero, que no tinc suficients arguments per fer un judici molt i molt serios, aixi que aixo son simplement impressions que he pogut captar en la meva estancia a Xina.

Ok!!! Despres de aquesta petita, humil, i personal critica anem a la bici!!!

Despres de una mica de turisme pels monasteris de Lhasa, va tocar anar cap a la carretera una altra vegada.... despedida emotiva amb els companys amb qui vaig pedalar una cinquantena de dies i au! Avall!!! A la carretera.. bueno, alguns nous amics... la gorra de l'exercit xino es un bon "ganxo"! Tot i que encara he de millorar el meu xines i el meu tibeta..... l'altre dia en un restaurant vaig demanar sucre i em van portar un ou bollit! Casi! jajajajajaja!!!

El Tibet va oferir paisatges espectaculars fins al ultim moment... aquestes son de la part dels dos ultims ports que superen els Himalayes deixant endarrere el gran, vast, sec, magic, i alucinant plateau tibeta on he rodat els ultims 3500km.

El cim del fons a la dreta es el Shisha Pagma, un dels 14 cims de mes de 8000m del mon.....

Esta mes ennuvolat que al principi (fa un parell de mesos) ja que aqui ja estava molt a prop del Nepal, a on es plena epoca de pluges, i gairebe cada dia a partir de les 11h (aprox.) el cel es va ennuvolant a poc a poc, i alguns de aquests nuvols salten la serralada de l'Himalaya i arriben al Tibet. De totes maneres, es maquissim!

Justament per abandonar el Tibet, vaig tenir una de les baixades mes divertides del viatge. Es tractava de perdre 2000m de desnivell en nomes 35km. En una vall molt estreta a on el riu (sobretot ara en epoca de pluges) i la carretera comparteixen espai. I en aquest espai, molts treballs (volen tenir-ho asfaltat a finals de octubre) que tenen tibetans i xinos ben ocupats, transit de turistes, camions de l'exercit, cotxes dels directors de les obres que supervisen,... i el ferranpedalant costa avall!!!

Imatge de la vall en questio, a on al fons, els nuvols monsonics comencaven a fer de les seves....

I aigua, molta aigua i molt fang..... pobra bici.....

Amb tot el fang que es va anar instalant als cables de canvi i de fre vaig trencar la palanca del canvi de pinyons..... Aixi que el centenar de quilometres que hi havia des del final de la baixada fins a Katmandu van ser de dificultat afegida. Eren un constant puja i baixa on: amb pujada suau apretava una mica mes les dents, amb pujada forta i curta corria empunyant la bici, i amb pujada forta i llarga havia de treure la clau anglesa i canviar de marxa a cop de clau! Van ser uns quilometres...... diferents!

Ja cap al final de la baixada, vaig creuar el "company" que havia tingut algun problema de frens. Aixi que mentre els tibetans de la zona buidaven la mercaderia del camio i marxaven contents cap a casa amb sacs de electronica carregats a l'esquena, vaig aprofitar per canviar les pastilles de fre de la bici. Vaig creure que en mig de tal baixada, despres de 15 anys de antiguitat, i mes encara despres dels 22000 i pico km fins al punt en questio, era el moment... No fos cas que em passes el mateix que al camio i em buidessin el remolc!!!

Ui ui ui......... quin percal!

Per cert, ja he acabat les pegatines de Andorra:

Tema "operacio tornada"..... em fot una mandra de deu! I encara m'ho estic pensant...

Arribat aquest punt, entenc perfectament als ciclstes que fan tombs de anys i anys..... pero ja em toca tornar. Aixi doncs, els detalls de la tornada en questio son els seguents:

Ferranpedalant dutxat, afeitat, i amb roba neta. Bicicleta i remolc empaquetats pel colega bikeman de Katmandu, i "ensacats" en un taxi fins a l'aeroport internacional de Katmandu el mati del dia __/__/2007 cap a les __:__h am.

Combinacio estranya, pero espero que efectiva, de avions amunt i avall que em portara a aterrar a l'aeroport europeu de la ciutat de _________ el dia __/__/2007, aproximadament a les __:__h pm. Des de aqui, montar la bici i fer via cap a casa!!!

Fins aleshores, faig vacances a Katmandu.

Aixi que fins ben aviat amics!

Ali-Lhasa

"En la solitud de les montanyes, hi ha un mercat secret on podras canviar l'agitacio del mon per un benestar il.limitat"

Milarepa (poeta-ermitany tibeta)

Tashi Delek !!!

Be, ja a Lhasa, la capital del Tibet. Punt i seguit en el meu viatge, aqui hi prenc uns dies de relax i arranco amb la ultima part del viatge, que acabara a Katmandu (Nepal).

Des de Kashgar, han sigut 2848km fins aqui (Lhasa), sens dubte uns dels mes especials dels ja mes de 20.000 que formen la totalitat del viatge, pero bueno, no ens posem nostalgics, que encara queda una mica de canya!!!

Des de Ali, sens dubte, una de les estrelles ha sigut la kora (circuit de 53 km al voltant del Mt.Kailash, la montanya sagrada pels budistes tibetans) al Mt.Kailash. I una de les.... em puc atrevir a dir decepcions, es la gran quantitat de turisme massiu afavorit i recolzat pel govern xines a mesura que en hem anat apropant a Lhasa. I ja a la mateixa Lhasa, les ampliacions realitzades i en realitzacio per anar "axinitzant"(paraula inventada ferranpedalant) cada vegada mes la ciutat, treient-li l'encant tibeta que la fa tant especial (encara en algunes parts).

Imatge de les primeres vistes que vam tenir a la montanya sagrada, el Mt.Kailash.

Per cert, fins aqui he arribat encara amb el Sato, el Martin (klimmertijn.blogspot.com), i el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com). Crec que hi podeu trobar informacions potser mes serioses que les meves si podeu llegir l'holandes o l'angles!!! Son una mica mes serios que jo! jajajajaja!!!

Be, a nomes 4 dies de Ali, vam fer cap a Darchen, al peu del Mt.Kailash, a on comenca i acaba la ja citada kora. Durant la kora es van veient les quatre cares de la montanya, i la veritat es que totes elles son prou espectaculars....

Una de les coses mes impactants del peregrinatge al voltant de la montanya (almenys per mi) va ser la manera de fer la kora dels autentics peregrins tibetans budistes.... Resulta que a ritme normal de caminar (el que vam fer nosaltres) la volta es fa en dos dies facils. Evidentment, apretant una mica es pot fer en un dia, pero els peregrins en questio, hi posen unes tres setmanes, si si, setmanes. La seva manera de voltar el Mt.Kailash, es fent prostracions, que explicat de manera rapida es jaure al terra fins que la front toca a terra, llevar-se i caminar fins a on han arribat les mans, tornar a jaure a terra,.... impresionant!!! Ademes, ni aigua, ni motxilla, ni menjar ni res de deu!

Sequencia de prostracions de alguns dels peregrins que vam trobar en el trajecte.

Realment es molt bestia lo que la gent pot arribar a fer per conviccions religioses... sigui com sigui, tots els meus respectes!

Un cop feta la kora cap a la carretera que hi falta gent!!!

Imatge de l'arribada del Sean a la "metavolante" de un dels multiples ports que hem hagut de superar en el cami cap a Lhasa.

Les carreteres, en aquesta part, han seguit a vegades malament, i a vegades molt malament!!! Sense asfaltar (evidentment), estretes, pendents,... fins i tot, hem passat per molts trams que tenien dunes de sorra ben a prop i aixo ha fet que fins i tot en alguns trams, haguessim de arrossegar la bici per la sorra.

De tota manera, paisatges molt especatculars, postes de sol de cine,... tot plegat et fa oblidar facilment els trams de mala carretera i els cabrejos que agafes quan has de arrossegar bici i remolc per la profunda sorra de platja que es troba per aqui.

Goita, entre mandra (l'aigua dels rius i llacs es freda de collons), deixadesa (ho reconec), i que no m'he vist gaire als miralls, he anat cultivant una barba prou important...

Ferranpedalant barbut i despentinat, al mati, amb el campament plegat a dins del remolc i el ramat de yaks de fons.... calitat de vida ilimitada!!!!

Ara, pero, aqui a la civilitzacio ja vaig afeitat, tot i que no se si em puc atrevir a dir net...

Els habitants del Tibet, son unes de les persones mes especials que he creuat en els ultims mesos, per aixo, el meu petit homenatge cap a ells. Admiro molt el seu caracter hiper-alegre tot i les dures condicions de vida que tenen alguns de ells. Aqui algunes fotos dels amics tibetans:

Be, aixo es tot des de Lhasa. Adjunto la foto de l'arribada a Lhasa, a la placa que els xinos han construit al davant del Palau de Potala, la residencia del Dalai Lama abans que hagues de escapar-se cap a India perseguit pels xinos.

Aixi doncs, ens "veiem" a Katmandu, on hi sere d'aqui a uns 10 o 12 dies, i des de on comencare a preparar la "operacio tornada" al petit pais dels Pirineus.

Una abracada!!! Kale so!!!

Kashgar-Ali

Salutacions companys!!!!

No esperava trobar internet al mig del Tibet, pero resulta que els xinos s'han inventat una ciutat al mig del nores que es diu Ali, i hi ha de tot! Dutxes, internet,... pero encara no hi ha McDonalds,... deixem treballar uns anys mes als xinos hi segur que hi posen Mcauto al Tibet,... i sino... "al tiempo"!!!

De tota manera, per arribar fins aqui,.... bufff!!! Han sigut 25 dies de bicicleta, per pistes de terra, sorra, pedra suelta,... en mal i en pitjor estat!! Es una de les coss que fa el Tibet tan magic!

La rutina diaria ens porta a pedalar unes 6 hores per fer entre 50 i 60km,... aixi que us podeu imaginar l'estat dels camins!

De fet, he tingut el mateix numero de rodes punxades en aquests 25 dies que en els anteriors nou mesos,... la pobra bici i el remolc estan comencant a patir una mica, pero ara comencarem a passar per llocs sagrats tibetans (llac Mansarovar, Mt.Kailash,...) que segur que son un bon balsam,... almenys aixi ho espero!!!

Sortint de Kashgar vam (vaig comencar amb un altre ciclista, el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com)) creuar part del desert del Taklimakan fins que vam comencar a enfilar-nos cap al plateau tibeta!

En aquesta ascensio cap al Tibet, vam haver de fer alguna tarda de repos amb l'unic objectiu de respirar a certa altura per la bona aclimatacio a l'alcada,... aixi que relax!!!

Aixo era necessari ja que Kahgar era a 1300m de alcada i el segon port que vam fer ja era de 4900m!!!

Imatge de l'arribada al primer port, nomes de 3300m, encara teniem bona cara,... no poso la foto del de 4900m!! El Sean es buscat per la interpol perque li va robar el barret al JR de Dallas!!! Per aixo esta al Tibet, aqui segur que no el troben!!!

Una vegada superat el primer port de 4900m, ja hem estat casi sempre per sobre dels 4000m, fent algun port de fins a 5300m de alcada, a o ja es cvomenca a trobar a faltar una mica de aire!!!

Mes tard, vam trobar en ruta al Martin (klimmertijn.blogspot.com) i els tres hem anat "tirant milles" i anar fent ports fins a arribar aqui a Ali. En aquests quilometres, paisatges immensos i espectaculars,...

Creuament de rius mes i menys complicats,... i com que no fa gracia empapar-se les sabates amb l'airet fresc del plateau tibeta, i tambe perque "hombre precavido vale por dos", doncs jo prefereixo travessar descalc i "assegurar el tanto"!

Tot anava sobre rodes (mai millor dit) fins que vam arribar a la zona de trsnsicio entre Xina i el Tibet, el gran i vast plateau del Aksai Xin (territori reclamat per indios i xinos, i escenari de alguna que altra guerra als anys 60, de tota manera, vam circular per la dreta i no hi vam veure ni un indio, aixi que els xinos hi manen una mica mes).

Be, doncs aqui, precisament entre 4800 i 5000m de alcada ens va enganxar ple temporal de neu durant set dies seguits,... que al final ens va obligar a posar les bicis en un camio durant un centenar de quilometres i aixi sortir del Aksai Xin i del temporal de neu!!!

Degut a les gelides nits que vam tenir, la camera de fotos es va congelar i va estar molt inoperativa,... aixi que una de les uniques imatges de les nevades que tinc es aquesta:

Neu fresca i vent a mes de 5000m de alcada......

Despres dels temporals de neu, vam trobar al Sato, un japones que fa cinc anys que dona tombs pel mon i ara esta en el seu cami de retorn a casa,...

Aixi que els ultims dies hem estat disfrutant de acampades molt socials, sempre amb un te a punt al fogonet!!!

Qualitat de vida maxima a prop de 5000m de alcada!!!

Com que som al Tibet, algunes imatges de tibetans:

Aquesta gent son els amos!!!

I per acabar, la imatge mes recent del ferranpedalant!!!

Semblo moreno eh!!!
Resulta que hi ha una dita tibetana que diu que dutxar-se s'emporta totes les alegries i els bons records, i com que a mi m'agrada molt la frase de "donde fueres haz lo que vieres", doncs he batut el meu record personal de dies sense dutxa!!! I no es cap problema amb les olors, perque alla on vagis, si hi ha algun tibeta, doncs no seras mai el que mes pudor fa, aixo es ben parit!!!!

Tambe, abans de tancar el capitol, des del meu humil blog, vull desmitificar una mica aquesta carretera i aquesta part del mon. Una de les principals motivacions que m'ha portat fins aqui es que havia llegit i sentit de molts viatgers que el Tibet de l'oest era una de les parts mes dures del mon, doncs no n'hi ha per tant,....

M'havien dit que es passava una setmana per sobre dels 5000m, i MENTIDA!!! Nomes superes els 5000m en els ports.
M'havien dit que es passaven dies sense veure a ningu, i MENTIDA!!! He vist gent i animals cada dia.

M'havien dit que es passaven dies sense trobar menjar ni aigua i que s'havia de portar molt avituallament a sobre, que inclus hi ha gent que havia arribat a perdre fins a deu kg de pes aqui, i MENTIDA!!! Portava ple de reserves al remolc, i com a maxim cada tres dies hem arribat a algun "restaurantillo" de carretera, aixi que en comptes de perdre pes, per alleugerir el pes de remolc, n'estic guanyant.

M'havien dit que hi havien gossos salvatges que atacaven als ciclistes, i MENTIDA!!! Inclus transporto una barra per estovar als gossos "salvatges" al remolc i per estrenar-la, l'altre dia vaig deixar la bici i comencar a correr muntanya amunt perseguint un gos, pero se'm va acabar l'aire abans de atrapar-lo.

Ara, espero a que dema al mati obrin les oficines de la policia per pagar la multa que ens correspon per haver entrat al Tibet sense permis, i aixi poder obtenir el permis per pedalar uns quants quilometres de forma legal, ja que fins ara, des que som al Tibet, som ilegals. Un cop amb el permis a la ma, de nou a la "magnifica pista" que encara hi ha uns 1400km fins a Lhasa, la capital del Tibet.

Si no hi ha res de nou, ens "veiem" a Lhasa d'aqui aproximadament uns 25 o 30 dies!!!!

Salut i peles!!!

A la Xina!!!

Salutacions de nou!!!

Despres de uns dies de incomunicacio al nord de Pakistan, sense internet, sense telefon, menjant nomes pa, llenties, i patates, ja estic en plena civilitzacio!!! I tant plena, els xinos estan convertint Kashgar en una gran ciutat ultra-moderna, amb la consequent ultra-opressio als uigurs, els habitants de la zona. Per desgracia, al mes pur estil xines! Fa tres dies que disfruto de les comoditats que ofereix aquesta modernitzacio que els xinos duen a terme.

Al extrem nord de Pakistan, no hi ha modernitats, pero no fan cap falta, els paisatges iles muntanyes que hi regnen son de lo mes dramatic que he vist a la meva vida,... si existeix el paradis en algun lloc de la terra, es molt possible que sigui al nord de Pakistan! Una mica mes nord de la regio dels "apedregadors", concretament a la regio de Hunza.

Sortida del sol al Rakaposhi (7354m)

Pastores de la regio amb la vestimenta tipica, una passada!


Durant aquestes ultimes setmanes no he pedalat massa ja que la frontera amb la Xina estava tancada fins al dia 1 de maig.




Pero he fet alguna que altra caminata,....

Ferranpedalant molt a prop del camp base del Rakaposhi, a on no hi vaig poder arribar per exces de neu.... llastima, pero sera una de les moltes excuses per tornar al nord de Pakistan tard o d'hora!!!

He fet una mica el turista,...

"Fent l'indio" a un dels ponts de Gulmit. Aqui era un espectacle veure passar a les pastores locals gairebe corrent amb les ovelles agafades ben fort a sota el brac!!!

I he "remenat" valls i muntanyes buscant postes i sortides de sol magiques!

Aqui alguna mostra del meu "treball de recerca"!!!

Posta de sol mistica pels nuvols al massis principal de Passu.

Sortida del sol a la glacera de Passu Ghar. He de dir que va ser una entrada a la glacera forca relliscosa i de mal caminar, pero a la que es va comencar a escalfar el gel, i vaig comencar a sentir com s'obrien escletxes al gel, vaig poder correr fins a sortir de la glacera sense cap problema de adherencia!!! Ara en faig una mica de broma, pero va ser un moment de "cangueli" bastant ben parit!!!

De tota manera, les fotos compensen el risc!

Vista assolellada del massis de Passu.




Mes paisatges: ferranpedalant i Passu Peak!

Una altra posta de sol...


I una ultima sortida del sol, aquesta especial, ja que vaig dormir a 4120m per estar al lloc ideal a l'hora ideal!


Encara a Pakistan, foto de rigor al Kunjerab Pass, que els mapes i llibres diuen que es a 4733m, pero jo discrepo. Per mi es 4590m. Sigui com sigui, es alt i el vent alla es ferd de collons!

Precisament el dia 1 de maig, el dia de la festa del treball, crec que va ser el 1 de maig mes estressant de la meva vida,.... entrar a Xina no es tasca facil: control de equipatges espectacular (fins i tot, mirant a dins dels mitjons suats, amb una sang freda espectacular), mes de deu controls de passaport, varis questionaris tipus malalties, habits de salut,... control de temperatura corporal,... finalment el dia 1 de maig a les 5 de la tarda, les meves rodes tocaven terra xinesa!!!

Ja en terra xinesa, abans de arribar a Kashgar, vaig tenir temps de fer algun primer colega!!!


Imatge del cap de casa de la familia kirgui que em va acollir al "Kara Kul Lake" (curios nom, no?), preparant-se per munyir una mica les cabres i aixi poder tenir llet per l'esmorzar!


I ja a Kashgar, avui era diumenge de mercat!!!


Mercat del bestiar!

Ara, encara acabare de fer algun dia de repos aqui a Kashgar, pero d'aqui a dos o tres dies enfilo carretera cap al Tibet. La idea es creuar totel Tibet de l'Oest fins a arribar aixi a Nepal, a on finalitzaria el viatge. M'esperen uns 2500km de bastant mala carretera, bastanta altura, pero de uns paisatges i unes muntanyes "de cine". En aquest recorregut, tampoc hi trobare internet, aixi que "ens veiem" a Kathmandu, a on buscare algun avio que em porti a algun lloc d'Europa per anar agafant elcami de casa despres del que sera aproximadament un any fent el golfo per aquests mons de deu!

El meu vocabulari xines, nomes em permet dir-vos "she-she" (gracies) per llegir l'article, i fins aviat!!!

Molta salut, i nova comunicacio al Nepal al mes de juliol!!!

Karakorum Highway (KKH pels amics)

Salutacions de nou!

O be "Salam Aleikum", com ho preferiu!!!

jajajajajaja!!! KKH... "va parir" quines costes!!!

La ultima cronica va ser des de Lahore, i des de llavors he fet algun que altre quilometre, el visat xines, repos a Islamabad esperant el visat,.... i actualment, soc a nomes uns 260km de la frontera amb Xina. L'unic "problema" es que aquesta frontera esta tancada al pas de turistes ( i jo soc un turista) fins al dia 1 de maig, i com que l'1 de maig es la festa del treballador, doncs potser l'oficial que sella visats no "s'hi posa" fins al dia 2 de maig! De tota manera, el nord de Pakistan es prou espectacular com per estar-hi tranquilament fins a la data esmentada.

Be, adjunto la foto del visat xines, que per a mi ha sigut important en el sentit que espero que hagi sigut l'ultim tramit de embaixades (tramits que a hores de ara, comenco a odiar...). Cal dir, pero, que els xinos no m'han complicat gens la vida en la consequcio del visat, s'han portat "com il faut"!

Aqui esta, "agoiteu que ben parit"!!!

Flamant nou visat xines! Ja tinc ganes que sigui 1 de maig per estrenar-lo!!!

Aixo va ser a Islamabad, la capital de Pakistan. I precisament des de Islamabad, vaig comencar la Karakorum Highway (KKH), que es la carretera que uneix Pakistan i la Xina atravessant la serralada del Karakorum.

A la KKH en questio, l'inici va ser caluros i planer, amb gent d'allo mes hospitalaria i amable, pero a mesura que he anat endinsant-me per aquestes valls la situacio ha anat canviant....

El tema es que hi ha una regio (que per sort acaba uns 100km abans de Gilgit, del poble a on soc ara) a on els habitants son musulmans ortodoxos molt i molt radicals, i que no els hi agraden gens els turistes.... aquesta regio s'anomena Indus-Kohistan.

Havia sentit histories de nens que llencaven pedres als ciclistes, els perseguien,... pero sempre pensava "no sera tant".... fins que vaig descobrir amb la meva propia pell que si que "era tant"!!! Durant uns 300km vaig ser "ben rebut" a cada petit poble, evidentment en alguns encara mes "ben rebut" que en altres, en funcio de l'hora, de si el poble feia baixada o pujada (gran influencia en la meva velocitat de pas), i de la sort de ser mes o menys vist per la canalla local... Aixo fa el pedalar "entretingut" ja que alguns de aquests pobles estan situats una vintena de metres per sobre el nivell de la carretera, situacio molt favorable pels "llencadors" pero no tant pels ciclistes....

Be, el tema dels "nens apedregadors" hauria sigut gairebe anecdotic si no hagues rebut amenaces de adults amb bastons, pedres una mica mes grosses que les dels nens,.... i si no haguessin intentat parar-me al mig de la carretera un parell de vegades, perseguit i apedregat desesperadament el remolc,... que aixo si que ha sigut una mica mes serios.

Per sort, el Kohistan ja esta passat i aqui la gent ja tornen a ser lo "collonuts" i hospitalaris que son en general els pakistanis.

Aqui a Gilgit, qualifiquen de "salvatges" els habitants de aquesta zona perillosa, i veient la foto dels colegues carnissers, doncs potser si que tenen una mica de rao...

La foto es precisament d'aquesta zona mencionada (Kohistan).... "altanto" la carnisseria... "maxima higiene i discrecion" jajajaja!!!

Jo per si de cas, vaig menjar pa amb llenties! "Hombre precavido vale por dos"!!!

A part de aquests "petits" incidents, tinc una opinio positiva de la zona nord de Pakistan, ja que els paisatges muntanyencs son brutals:

Des de les parts mes baixes de la vall

A les parts mes altes (a prop de a on soc ara)

Tot i aixo, els trams mes espectaculars han comencat tot just fa uns 100km, aixi que he tingut la oportunitat de veure sortir el sol al Nanga Parbat (cim de 8126m, simplement espectacular), i "empanar-me" tot just observant la brutal quanitat de grans muntanyes per tot arreu...

Imatge del Nanga Parbat a primera hora del mati.
"No coment" (una imatge val mes que mil paraules)

Va, una mes del Nanga Parbat. El Nanga Parbat i la bici,... que mes es pot demanar???

Aixo si, aquestes tancades valls fan dificultosa l'arribada de "l'internet" aixi que aquesta es la ultima cronica des de Pakistan. La propera sera (si no hi ha cap problema burocratic) des de la Xina a finals de la primera setmana de maig.

Tot i la falta de noticies de les proximes setmanes, no hi ha cap motiu per patir. Aqui als nens ja els hi agraden els turistes, i sobretot els hi agrada Andorra!!! Aquests de la imatge corrien pel poble cridant: "Andorrrrrrrrrra", "Ferrrrrrrrran", com a desesperats a quarts de set del mati!!!

Tot i que alguns no tenien molt clar l'ordre i sentit de les lletres llatines...

Si tot va OK fins a la Xina, a la seguent cronica fare publica la continuacio del viatge un cop a la Xina. De moment puc dir que la opcio definitiva esta practicament decidida, pero sera oficial tant bon punt estigui publicada aqui! Tot i aixi avanco que molt probablement no sera pas l'avio des de Kashgar (la primera ciutat xinesa que trobare),... aixo de pedalar es molt vicios!!!

Fins al moment, penseu que estare gaudint de uns paisatges i unes muntanyes de somni...

Salut i fins al mes que ve!!!

I ja sabeu, si mai aneu al Pakistan, no passeu pel Kohistan! Si ho heu de fer, no ho feu amb bici, i si ho heu de fer amb bici...., el meu consell es que us poseu un bon casc!!!

Visat de Pakistan sellat!

"Salam Alecum"!!!

Ja hem tornat a canviar la salutacio, ja soc a Pakistan, tot i el passaport andorra, cap problema per passar la frontera, un parell de pin's de Andorra i au! Tramit facil!

Mentre gaudeixo de uns dies de repos a Lahore (increible ciutat pakistanesa), aprofito per posar les ultimes imatges de India. Concretament, de Amritsar, la ciutat sagrada dels Sikhs.

Be, doncs els sikhs, es caracteritzen per la seva gran barba i turban (ja que no es poden tallar ni un cabell en tota la seva vida), perque sempre porten un punyal amb ells, i entre d'altres connotacions socials i religioses, per la seva gran hospitalitat al seu temple sagrat, el Golden Temple (el temple de or).

Golden temple de dia i de nit! Brutal!!!
Diuen que al temple hi ha uns 600kg de or.

Be doncs al Golden Temple en questio, resulta que hi un dormitori pels als turistes a on et pots estar allotjat a canvi del donatiu que vulguis. I resulta que tambe hi ha un menjador comunitari, a on pots gaudir de un apat (tambe a canvi de donacio, voluntaria) a qualssevol hora del dia.

Al dortmitori si que vaig fer un donatiu economic, pero al menjador comunitari, el meu donatiu va ser en forma de seure al terra i tallar patates durant una hora ben bona! Al veure que gairebe tot funcionava a base de treball voluntari, doncs a col.laborar!!!

Imatge del dormitori dels turistes. Amb dos autentics sikhs (un indi, i un agles), dos espanyoles, el ferranpedalant, i la bici, que no es va voler perdre el moment!

Be, doncs aixo va ser tot al final de la India, pais, que despres de estar-hi gairebe tres mesos, al final em va fer una mica de pena i tot de abandonar,...

En la meva estancia aqui a India, podria dir que he tingut sensacions de les mes increibles del viatge, tant en sentit positiu com en negatiu,.... he conegut gent increible, he disfrutat molt amb el seu menjar, he vist imatges de uns nivells de pobresa que realment arriben a nivells molts profunds, he notat sensacio de perill real en algunes carreteres,... be, tantisimes coses que no acabaria mai de mencionar. Pero la impresio general, es bona, i al meu cap ja hi circulen futurs projectes a on hi apareix la India!

Pero.... adaptacio!!!! Ara disfrutant de Pakistan!

Avui he fet una mica el turista per Lahore, i la veritat es que m'esperava una ciutat (i un pais, en general) mes pobre. A la primera impressio, tot just fa dos dies que soc aqui, em sembla un bon entremig del que era l'Iran i el que es la India. A nivell social (el caracter i comportament de la gent, en general), a nivell del menjar (ni molt vegetaria, ni completament a base de carn),....

Imatge de la mesquita mes important de Lahore.

I de un dels carrers, per veure una mica "l'ambientillo"...

Va una del peixater tambe!!!

I aixo es tot, ens "veiem" a la proxima cronica, encara des de Pakistan, i espero que en plena "lluita" pel visat de la Xina, que se que no sera facil, pero a hores d'ara, ja tinc un bon vagatge de "relacions internacionals" en embaixades diverses, fet que incrementa una mica el percentatge real de exit!

Molta salut i fins aviat!