05 abril, 2007

Karakorum Highway (KKH pels amics)


Salutacions de nou!

O be "Salam Aleikum", com ho preferiu!!!
jajajajajaja!!! KKH... "va parir" quines costes!!!

La ultima cronica va ser des de Lahore, i des de llavors he fet algun que altre quilometre, el visat xines, repos a Islamabad esperant el visat,.... i actualment, soc a nomes uns 260km de la frontera amb Xina. L'unic "problema" es que aquesta frontera esta tancada al pas de turistes ( i jo soc un turista) fins al dia 1 de maig, i com que l'1 de maig es la festa del treballador, doncs potser l'oficial que sella visats no "s'hi posa" fins al dia 2 de maig! De tota manera, el nord de Pakistan es prou espectacular com per estar-hi tranquilament fins a la data esmentada.

Be, adjunto la foto del visat xines, que per a mi ha sigut important en el sentit que espero que hagi sigut l'ultim tramit de embaixades (tramits que a hores de ara, comenco a odiar...). Cal dir, pero, que els xinos no m'han complicat gens la vida en la consequcio del visat, s'han portat "com il faut"!

Aqui esta, "agoiteu que ben parit"!!!



Flamant nou visat xines! Ja tinc ganes que sigui 1 de maig per estrenar-lo!!!

Aixo va ser a Islamabad, la capital de Pakistan. I precisament des de Islamabad, vaig comencar la Karakorum Highway (KKH), que es la carretera que uneix Pakistan i la Xina atravessant la serralada del Karakorum.
A la KKH en questio, l'inici va ser caluros i planer, amb gent d'allo mes hospitalaria i amable, pero a mesura que he anat endinsant-me per aquestes valls la situacio ha anat canviant....

El tema es que hi ha una regio (que per sort acaba uns 100km abans de Gilgit, del poble a on soc ara) a on els habitants son musulmans ortodoxos molt i molt radicals, i que no els hi agraden gens els turistes.... aquesta regio s'anomena Indus-Kohistan.

Havia sentit histories de nens que llencaven pedres als ciclistes, els perseguien,... pero sempre pensava "no sera tant".... fins que vaig descobrir amb la meva propia pell que si que "era tant"!!! Durant uns 300km vaig ser "ben rebut" a cada petit poble, evidentment en alguns encara mes "ben rebut" que en altres, en funcio de l'hora, de si el poble feia baixada o pujada (gran influencia en la meva velocitat de pas), i de la sort de ser mes o menys vist per la canalla local... Aixo fa el pedalar "entretingut" ja que alguns de aquests pobles estan situats una vintena de metres per sobre el nivell de la carretera, situacio molt favorable pels "llencadors" pero no tant pels ciclistes....

Be, el tema dels "nens apedregadors" hauria sigut gairebe anecdotic si no hagues rebut amenaces de adults amb bastons, pedres una mica mes grosses que les dels nens,.... i si no haguessin intentat parar-me al mig de la carretera un parell de vegades, perseguit i apedregat desesperadament el remolc,... que aixo si que ha sigut una mica mes serios.

Per sort, el Kohistan ja esta passat i aqui la gent ja tornen a ser lo "collonuts" i hospitalaris que son en general els pakistanis.

Aqui a Gilgit, qualifiquen de "salvatges" els habitants de aquesta zona perillosa, i veient la foto dels colegues carnissers, doncs potser si que tenen una mica de rao...


La foto es precisament d'aquesta zona mencionada (Kohistan).... "altanto" la carnisseria... "maxima higiene i discrecion" jajajaja!!!
Jo per si de cas, vaig menjar pa amb llenties! "Hombre precavido vale por dos"!!!


A part de aquests "petits" incidents, tinc una opinio positiva de la zona nord de Pakistan, ja que els paisatges muntanyencs son brutals:

Des de les parts mes baixes de la vall


A les parts mes altes (a prop de a on soc ara)


Tot i aixo, els trams mes espectaculars han comencat tot just fa uns 100km, aixi que he tingut la oportunitat de veure sortir el sol al Nanga Parbat (cim de 8126m, simplement espectacular), i "empanar-me" tot just observant la brutal quanitat de grans muntanyes per tot arreu...



Imatge del Nanga Parbat a primera hora del mati.
"No coment" (una imatge val mes que mil paraules)

Va, una mes del Nanga Parbat. El Nanga Parbat i la bici,... que mes es pot demanar???


Aixo si, aquestes tancades valls fan dificultosa l'arribada de "l'internet" aixi que aquesta es la ultima cronica des de Pakistan. La propera sera (si no hi ha cap problema burocratic) des de la Xina a finals de la primera setmana de maig.


Tot i la falta de noticies de les proximes setmanes, no hi ha cap motiu per patir. Aqui als nens ja els hi agraden els turistes, i sobretot els hi agrada Andorra!!! Aquests de la imatge corrien pel poble cridant: "Andorrrrrrrrrra", "Ferrrrrrrrran", com a desesperats a quarts de set del mati!!!



Tot i que alguns no tenien molt clar l'ordre i sentit de les lletres llatines...

Si tot va OK fins a la Xina, a la seguent cronica fare publica la continuacio del viatge un cop a la Xina. De moment puc dir que la opcio definitiva esta practicament decidida, pero sera oficial tant bon punt estigui publicada aqui! Tot i aixi avanco que molt probablement no sera pas l'avio des de Kashgar (la primera ciutat xinesa que trobare),... aixo de pedalar es molt vicios!!!

Fins al moment, penseu que estare gaudint de uns paisatges i unes muntanyes de somni...



Salut i fins al mes que ve!!!

I ja sabeu, si mai aneu al Pakistan, no passeu pel Kohistan! Si ho heu de fer, no ho feu amb bici, i si ho heu de fer amb bici...., el meu consell es que us poseu un bon casc!!!

20 Comments:

Anonymous Anónimo said...

A mida que avança el teu viatge no deixes de sorprendre'ns.És bestial tot el que estàs vivint i compartint amb tots nos.Gràcies un cop més i gaudeix d'aquests magnifics paisatges que t'esperen.
Una abraçada!

4/05/2007 7:32 p. m.  
Blogger fALTY said...

pel la ultima foto on surt tu, podem estar contents que els nenggss cabrons apedragadors, per sort, punteria no tenien! :)

apa ciao i cuidet fort!

4/05/2007 11:35 p. m.  
Anonymous Lluis Sanvicente said...

Yeheee!!!Ja era hora que ens escriguessis algo!K ben parit lo de les pegatines, li ensenyes aixo al minoves o al truitot i t'envia una subvencio k fas la volta al mon 40 vegades jajaja!Aixo es vendre el pais i no el k fan x aki!Et veig eh xaval,ja em tarda de veure't fent una missio pedalant per la gran muralla!!!Aquesta foto la vull veure penjada!Cuida't molt i trinxao tot!!!

4/06/2007 10:58 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Aupa txirrindulari(ciclista)!
Te llevamos siguiendo unos cuantos meses y aunque no sea ni parecido, nos has hecho desemplovar nuestras viejas bicis.jejeje
Eutsi gogor(dale fuerte) y CUIDADIN CON LAS "PIEDRAS VOLADORAS"
Carmen y Bego

4/06/2007 8:46 p. m.  
Anonymous alex paneque said...

hola compaaaaaaaaaany!ja vec que estas disfrutan com una bestia.apa una abraçada i segueix gaudin î fentnos gaudir igual d`aquesta experiencia

4/07/2007 9:11 p. m.  
Anonymous joan ignasi said...

pell de gallina al llegir i veure les fotos!!!
com que l'enveja podia més avui marxo cap a marrakech amb la bici a coll, una setmaneta per l'atlas, imitació barata de ferran pedalant...
apa doncs que durant aquesta setmana farem anar els pedals al "unisono"!!
una abraçada molt forta i a la KKH no et deixis fer la pell per cap padrí!!!jajaja!!!

4/09/2007 1:28 p. m.  
Anonymous KGUN10 said...

Nano, crec que ets el millor embaixador d'Andorra que podem tenir!
Quan acabis el teu periple [es una llastima pero tard o d'hora tocara] hauries de mostrar-nos el teu passaport per fer-nos enveja, no creus?
Gracies per el teu consell sobre el Kohistan! ;)
Kanya!!!

4/10/2007 10:34 a. m.  
Anonymous joe vilana said...

Màquina, veig que no perds cadència ni a base de pedrades!!! Et's una bèstia, fins i tot fas sèries d'intensitat voltant pel Karakorum!! Com sempre fotos i crònica que ens fan una mica nostra la teva experiència

Full gas amic, sort i prudència!!

4/11/2007 12:11 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ets el puto amo Ferran...

ja casi has arribat i despres que, on penses anar??? jejejeje


Quina enveja mes sana company!!!!
Fins aviat

Sergipla

4/12/2007 5:13 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Millor llenties conegudes que carn de la carnisseria "la Pedra Carnissera". (Confuci)
Booooonnnn dia Ferran !
El penúltim tram de l'aventura, de collons segons la narració, i els kohistanites un panda de mamons (a veure si tindrem que fer una visita per aquestes terres...)
La fotografia molt bona (+++)i la sensació de tenir el Nanga Parbat a tocar de la mà deu ésser de collons, per a recordar.
Les 3 preguntes de la setmana:
1-La KKH ha estat fins ara el millor del viatge ?
2-Els carnissers (i sobretot el de la boina) son parents de Jack l'Esbudellador ?
3-Els 4 xavals son els nous Beatles de Gilgit ?
Promoció d'Andorra: Com a mínim, el poble et vol com a Ministre d'AA.EE
Bé doncs, fins a principis de maig amb esperades notícies de la Xina.
Una forta abraçada.
Ah ! Record rebut. Moltes gràcies.
Paco Buil & família

4/13/2007 12:00 p. m.  
Anonymous evi said...

asi, que ademas de pedalear, tienes que pedalear rápido....jejeje, y ademas sortear la lluvia de piedras...jeje eres un genio!!!!

aupa txirrindulari!!!!

mil besazos desde la vieja iruña!!!

4/14/2007 3:14 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ferriiiiii!!!!!!

Sóc la teva "laura" ja ja ja (La rusiu). Cm va tot? be, vaja, kina pregunta, veig kestas encantat.
Kins nens mes makus am les enganxines d'Andorra...

Apa, segueix el teu meravellos viatge.
Molts besitus i records, k tot i k no escric gaire dsd la vila tb menrecordo de tu!!!

4/16/2007 10:48 p. m.  
Anonymous Martí i Xavi said...

Hola ferrant fa molt dies que no et deia res, però he anat seguint el teu bloc regularment, dons trobo que la major aventura de la vida és viatjar i conèixer llocs i gent.
Si et queda temps per viatjar “per Internet” i vols conèixer més coses de l’Andorra Hoquei Club, pots visitar la pàgina del club.
http://andorrahoqueiclub.blogspot.com/index.html
fins aviat
Martí

4/17/2007 8:53 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

T´escric des de un lloc especial, estic malalt i la meva única diversió es internet. Estic viatjant pels mateixos llocs a on has estat tu, també em fas sentir sensacions de aventura que desgraciadament jo mai podre gaudir.has obert una finestra i has fet que respiri aire fresc. Per aixo et dono les gracies i seguire fins al final les teves aventures ferranpedalaires amb entusiasme.Ets una gran persona

4/19/2007 5:53 p. m.  
Blogger ruth said...

Feliç Sant Jordi!
Deu ser estrany passar-lo fora d'andorra o catalunya!
Avui he dedicat el meu post als que l'heu passat fora de casa!
Bona diada!

4/24/2007 1:29 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Chechu que asssses?jejeje Weno tio m'en alegro de que tot et continui anant tant be! Aqui sempre tot mes o menys igual. Weno...ja em começat els nostres pikes en bici amb el toni and company...Tot i que aquet any vai bastant mol mes fi i fent un que altre estrago amb algú jajajaja. Apa cuidat molt amic! Una forta abraçada!!

5/02/2007 8:34 p. m.  
Anonymous francesc i sílvia. said...

hola ferran!
tu aquí pedalant per aquesta preciositat de muntanyes i nosaltres preocupats per les cotidianitat de la vida!
ens aniria bé una escapadeta d'aquestes!
Aquí dues coses extraordinaries:
- neva,
- tenim junta nova!
amb el canvi climàtic pensava que cap de les dues seria possible!
continua tan animós com sempre i cuida't molt.

endavantferranpedalant!

5/04/2007 8:36 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

hola buenas.
Este verano tengo planeado hacerme la karakorum highway en bici y me gustaria que me dijeras, si tienes tiempo, que tramo exactamente es el de la gente hostil.

Gracias y mucha suerte en tu viaje!
Mi correo es francamente@hotmail.es

11/02/2011 4:25 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

[url=http://casinoonlinebonussverige.com ]online casino bonus [/url]use the bullet. Thus more time passed in silence and without action. http://onlinecasinose25.com online casino make money online casino En qui il n'ot riens que blasmer:

1/13/2013 10:11 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Tema sense igual, és molt interessant per a mi))))

2/16/2013 6:53 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home