Kerman (ja la ultima ciutat gran de Iran)

"Salam alecum"!!!

Salutacions cordials des de Kerman, la ultima ciutat gran que visito a Iran.
La setmana que va espero poder navegar cap a noves terres, i seguir aixi el meu periple cap a Emirats Arabs Units.
De moment, pero explicare algunes de les anecdotes de la ruta dels ultims dies,....

Vaig sortir de Esfahan en direccio a Yazd, a on hi vaig fer una tarda-vespre de turisme i em vaig deleitar amb alguns dels llocs caracteristics de la ciutat.

Realment, la ciutat es ben parida!!!

De Yazd, vaig sortir direccio a Kerman, pero la sempre,.... interessant meteorologia em tenia preparada una sorpresa de les bones,....
A uns 100km de Yazd, em vaig aturar a dinar, i mentres degustava el meu plat de arros amb pollastre va comencar a nevar "a saco"!!! Amb la nevada, vaig sortir a la "relliscosa" carretera i vaig fer uns 55km de neu/aigua-neu/ i aigua bastant,..... "divertits" fins que vaig arribar a la bonica poblacio de Anar, a on m'esperava una tarda diferent,.....

Resulta que entran a Anar (en plena tromba de aigua), el Sr.Ali em va veure i immediatament va parar el seu cotxe, en va sortir i em va demanar si estava "tronat" en farsi (llengua oficial de Iran).
Com que el meu nivell de farsi encara deixa bastant que desitjar, i ell parlava una mica de angles em va dir: "Please come to my house".
I jo, "ok!!!" Pero resulta que el tio es profe en una escola local, arbitre de futbol, de voleibol, de "wrestling", i te un gimnas ("healthy club"), total: que porta un estres "de la hostia"!

Foto del "personatge de la setmana": El Sr.Ali.

(Aquesta foto, es al mati, en posat serios per afrontar la tasca de profe)

Be, doncs la tarda en questio, tocava futbol, "healthy club", i futbol,.... aixi que el tema va ser bastant estressant de 18h a 22h!!! Nomes arribar a casa seva, em va fer treure la roba mullada perque la seva mare tingues temps de assecar-la, "sant-hilari" de plat de sopa per berenar, i .....

Primer vam anar a arbitrar el primer dels partits de la "tarde de futbol"!!!

Aixi que ultimes indicacions per l'equip blanc,....

La "taula oficial" de cronometratge a punt,....

I "jueguen, jueguen,....."!!!

Despres vam anar al "healthy club", que era ni mes ni menys que una sala de peses de les de pelis americanes plena de "cultureros" suant la gota negra!!!

Aqui al "healthy club" el Sr.Ali, va fer una demostracio de autentic DJ, posant "uns temes" de "DJ ALI"!!! Bonissim!!! jajajaja!!!

No tinc fotos del famos "healthy club" ja que l'ambient era una mica hostil i em va fer cosa de treure la camera,.... en serio!!!

Durant tota la tarda, em va ser impossible fer entendre a on era Andorra, aixi que la opcio mes facil va ser dir que venia de "a prop" de Barcelona. Aixi que anava sentint rumors de "Baaaaaaaaarcelona, bisiklet Iran!!!" cada cop que arribava algu nou, o anavem a algun lloc nou.

I al dia seguent (ja el dia abans de Kerman) vaig dormir en un parc public de Iran (fet totalment legal i gratuit a Iran), a on mentres dormia es va canviar el torn de vigilancia del parc, i quan em vaig despertar els vigilants del mati encara estaven alucinant entre la tenda, un "tio barbut" que en surt de dins, bicicleta i remolc lligats a un banc,.... situacio bastant bona que no vaig poder passar per alt! Despres de la foto, pero, hospitalitat iraniana per sobre de tot: "Chai" (te) ben "sucrat" per agafar forces pel dia!!!

Foto dels vigilants del parc (torn de mati) encara assimilant tot el que estaven veient!!! jajajaja!!! A les mans, el de la dreta, hi te el meu mapa de carreteres de Iran, be, doncs va tardar uns 5 minuts abans de demanar-me ajuda per trobar el seu propi poble!!! Molt gran!!!

I aixo ha sigut tot aquesta ultima setmana!

Ens "veiem" a la propera!!!

"Khoda Afes"!!!

P.D: Eiiiii!!! Que jo no havia sortit en cap de les fotos de aquesta setmana!!! jajaja!!

Segueixo "a tope", la bici ha sofert un altre trencament de radi, pero ja li he arreglat, he parlat amb ella, i m'ha promes que sera l'ultim!!! jajaja!!!

Salut!

Esfahan, i definitivament cap a ca'l "magnates del petroli"

Salam!!!

Primer de tot, vull donar les gracies (un pel tard, pero,... internet a Iran,..) per totes les felicitacions que vaig rebre pel dia del meu aniversari! Entre aixo, i el fred i nevadetes que comencen a fer per aqui, i la bona gent que trobo, la veritat es que em sento com a casa!

Ja em van donar les esperades noticies del NO visat de Pakistan.... i ja he marxat de Teheran, aixi que estic a Esfahan (increible ciutat iraniana) cami dels paisos arabs, a veure que tal funciona tot el tema del petroli!!!
Anire fins al sud de Iran, des de on agafare un "ferri" fins a Dubai. Un cop a Dubai, pedalar cap a Oman i provar de agafar un altre vaixell cap a la India (no estic al 100% segur de que sigui possible, en funcio de una o altra font de informacio es possible o no, aixi que he decidit que ja m'ho trobare!!!), i a falta de vaixell, un avio cap a India!

Abans de abandonar Teheran, pero, vaig acabar de agafar forces a casa del Mohamed i la Khadija, uns amics marroquins que em van acollir molt be i em van tractar com un rei!
Ademes de explicar-me quantitat de coses de Iran, Marroc, la cultura mususlmana en general.... realment una gent molt agradables!

Foto amb cara de felicitat amb "el butxe" ben ple despres de dinar!!!

I al dia seguent, a la carretera!!!

Entre Teheran i Esfahan, hi ha 440km de bona carretera, i la meva ment retorcada (amb la complicitat del bon estat de les carreteres iranianes) va tenir la idea de provar un record del viatge prou interessant. Em vaig plantejar fer Teheran-Esfahan en dos dies, i ho vaig aconseguir. Era un tema pendent en el viatge i crec que era el moment, a partir d'ara no se que tal estaran les carreteres!

Be, la questio que el primer dia vaig fer 197km, i el segon 243km, aqui la foto commemorativa amb la data i els km del dia del record:

Cal dir tambe que vaig comptar amb el "bonus" de aquests amics que em van donar un pollastre fregit amb oli de..., jo diria que era de camion "recremat"!!! jajajaja!!! Pero ells eren molt bona gent!!!

Despres del "magnific" pollastre, vaig rebre la invitacio de dormir en un ambulatori de urgencies!!! Al carrer fotia bastanta "rassca" i els hi devia fer pena, aixi que em van donar "llit" (terra ple de alfombres) i jalar, molt bona gent tambe!

Foto de familia amb el Sr.Dr., i els dos auxiliars de la ambulancia Srs. Hassan i Mohamed!

Despres de la nit a aquest ambulatori, vaig fer la "jornada record" i ja vaig arribar a Esfahan.

Aquesta ciutat te una "magia" especial! Sobretot, la seva placa "Khomeni Square", que es (segons he sentit per aqui) la segona placa mes gran del mon! A tot el voltant esta plena de bazars de alfombres, de joieries,... crec que es pot passar una setmana sense sortir de la placa tranquilament!
Bueno, jo, com sempre he provat de fer la competencia als de les postals! Aqui algunes fotos!

A part de la placa, tambe hi ha (entre d'altres coses) aquest magnific pont. Em sap greu, pero nomes n'he pogut fer una foto amb aquest "boc" al davant..... no he trobat la manera de fer-lo sortir del mig!

Bueno familia!!!

Com es segueix dient per aqui "khoda afes", la seguent cronica encara no se des de on, pero encara a Iran, he ampliat el meu visat per un mes i l'he de aprofitar!!!

Molta salut!!!

Teheran!

Salam de nou!!!

Segueixo a Iran, aquest cop escric des de Teheran, la capital del pais, on he hagut de fer una parada obligatoria per tota la burocracia dels visats,....
Actualment, el meu futur immediat ve marcat per aquesta burocracia, ja que segurament (99% de possibilitats) no podre pedalar cap a la India a traves de Pakistan, i ho haure de fer pel sud de Iran en ferri cap a Dubai, Dubai-Oman en bici, i des de Oman agafar un vaixell fins a la India!
Realment es una ruta que no tenia en cap dels meus plans, pero pot estar be fer una visita rapida als "magnates" del petroli,...
De tota manera, fins dissabte no sabre segur que passa amb aquest 1%, i passi lo que passi, Iran es prou gran i "ben parit" com per estar-mi i passejar-mi unes setmanetes mes!

Al final a Tabriz vam fer tres dies de descans, ja que vam ser invitats (per l'Alladin, un vell amic del hana a Tabriz) a un sopar tipic irani, i aquest era la nit del nostre tercer dia de repos, aixi que vam fer els tres dies. Va estar molt be, bastant relax, passejos pel Bazar, "chais" (tes) a tope,.... en definitiva qualitat de vida (tot i que vida un pel massa sedentaria pel meu gust, pero bueno, crec que tres dies de fer "el perro" de tant en tant no van malament).


Aixi doncs, resum de Tabriz: "chais", relax, passejos per la ciutat, i llargues i interessants converses amb l'Alladin, que de tant en tant revelava alguna coseta de la misteriosa historia del pais.

Despres de aquest relax a Tabriz, via cap a Teheran, a disfrutar de la qualitat de les carreteres de Iran, que realment es admirable. Ja voldrien tenir aquestes carreteres molts paisos europeus! Tot i que de vegades poden arribar a ser una mica monotones, ja que el pais es realment gran i les distancies entre poblacions a vegades tambe, de tota manera no crec que es pugui arribar a considerar desertic.

Tram de carretera prou tipic a Iran.... aixo si, sempre sota un bon sol, que tot i el fred de les nits, fa prou agradable la pedalada!!!

El que si que es de remarcar, es que als pobles la nostra arribada continua sent tot un esdeveniment, i tot i que normalment la comunicacio en angles es molt dificil, els locals no es cansen de dir "hello, hello!!!", la mateixa historia a tots i casacun dels pobles que creuem. La variant del seu "hello, hello!!!" si t'atures es "what's your name?" i aqui s'acaben tots els seus arguments amb l'angles,.... aixo si, normalment son bona gent!

Dic normalment, perque els ultims dies han sigut de contrastos: un dia em van robar la bandera d'Andorra del meu remolc en marxa!!! Sentia una moto que anava al meu darrere una bona estona, i mentres esperava que es poses a la meva altura per sentir una vegada mes "hello, hello!!!" va i em "foten" la bandera!!! Aixo si, despres de passar un parell de vegades cridant i fent-la onejar, la vam trobar tirada a la cuneta un parell de quilometres mes endavant.

I un altre dia, en un poble proxim a Teheran vam parar a menjar un "obgusht" (plat tipic irani, que pot ser semblant a una bona escudella) en un restaurant local, i ens van fer quedar a dormir al mateix lloc. Es curios, perque la mateixa taula de sopar va ser el llit i la taula de esmorzar!!!

Va estar be, ja que les ultimes nits a la intemperie havien sigut a temperatures sota zero, i en aquest restaurant hi fotia una calor "de deu"!!!

Ferranpedalant, "jagut" a la taula-llit, amb una cara de adormit de por,..... la veritat es que la duresa de la taula-llit i la calor del local van fer que no fos pas la millor nit del viatge, pero va ser si mes no curiosa. I totes aquestes alfombres, cortines, i coixins li van donar un "toc oriental" ben parit!

Despres de aquesta nit, en una parada per jalar en un altre poble encara mes proxim a Teheran, ens va "clitxar" un periodista que no va deixar escapar la oportunitat de entrevistar un parell de "tronats" europeus que havien arribat al seu poble en bicicleta! Realment la entrevista traduida simultaneament al farsi (llengua oficial irani) va ser un bon "cachondeo"!!!

I despres de la entrevista ja arribada a Teheran, amb foto de rigor al monument "de la llibertat" que dona la benvinguda a Teheran.

Si a vegades ens queixem del transit a Andorra, hauriem de veure Teheran!!! Aixo es boig, hi ha pocs semafors i els pocs que hi ha s'obvien amb una tranquilitat bestial, les motos van "a fondo" per la vorera o per carrers en direccio prohibida, es facil veure tres persones en una moto i tots sense casc, no hi ha girs ni canvis de sentit prohibits, i creuar un carrer a peu a vegades pot ser una bona "odissea". El dia de la arribada, en un encreuament volia girar cap a la meva esquerra, i no podia,... resulta que el cotxe de darrere estava "tancant" el meu remolc al mes pur estil de les persecucions de les pelis!!! Bestial!!! De tota manera, en dos dies caminant per tot Teheran nomes he vist dos colisions de cotxes, i un atropellament moto-vianant bastant espectacular!!! Es veu que dintre del caos, hi ha un cert ordre intern que els fa funcionar bastant be!

La arribada a Teheran tambe ha estat be de cara a la higiene, afeitada i dutxa "de campeon" per afrontar amb bona imatge les visites a les embaixades!

Com sempre, la bici i jo en plena forma!

A la propera explicare amb 100% de seguretat el futur immediat del projecte, fins a llavors, feu bondat!

"Khoda afes"!!! (a reveure en farsi)

Una abracada des de Iran!

FerranpedalantperIran!!! jajaja!!!

Salam!!!

Un altre canvi de pais (ja son 18 paisos), ara mateix Iran!!!
Abans que res s'ha de dir que es un pais,... encantador, que tot just ara (fa nomes 4 dies que hi soc) comenco a coneixer, pero que em transmet unes bones vibracions "de la hostia"!!!

Els ultims dies per Turquia van estar be, pedalant en ple Kurdistan (zona teoricament un pel.... calenta) pero sense cap problema greu!
Potser lo mes greu va ser la primera caiguda del viatje, tot i que te la seva part comica!
Resulta que en mig de un dia fred i plugos, en una "carretera" plena de fang, un gos que venia corrent a "abuixare-me", va relliscar amb el fang, i es va estampar de ple contra el meu remolc,.... Quin percal!!! Jo rodolant pel fang, la bici i alguna de les bosses que hi porto tambe,....
Per sort, ni la bici ni jo vam sofrir grans danys i seguim a tope! El gos s'hauria emportat la pitjor part si el roc que li vaig llencar l'hagues tocat!
Pero ara es nomes anecdota mes, i fins i tot el gos esta sa i estalvi!

Un dels dies de ruta (encara a Turquia), vam (encara vaig amb el Hans) entrar en un poblet a demanar aigua ("su" en turc), i clar que si home: aigua, pa, formatge, te,... per parar un tren!
Molt bona gent!
Si es mira be la foto, es veu que tots els nens tenen el pin de Andorra!!!

I el ferranpedalant al costat!!! jajajaja!!!

Des de Dougoubayazit (ultim poble turc abans de la frontera amb Iran) vam disfrutar de unes vistes del Mt.Ararat (la montanya mes alta de Turquia) impresionants!!!

I des de aquest mateix poble despres de una pujada amb unes rampes "infernals" complices del remolc,... vam accedir al castell des de on hi han vistes a Dougoubayazit, tot el seu entorn, el Mt.Ararat, i.... el ferranpedalant!!!

Abans de marxar de Turquia, pero, en un refugi de muntanya proper al castell de Dougoubayazit, vaig voler "deixar emprempta" jajajajaja!!!

A partir d'aqui, ja a fondo cap a Iran!!!

A Iran, de moment, molt bona gent (val a dir, que la primera nit a Iran la vam passar a sota un pont, i fins i tot alli ens van portar l'esmorzar,... de veritat, impresionant!!!!), molt bon "jalar",... i tot a uns preus molt i molt bons per a la continuacio del viatge!!!

A Tabriz, ciutat a la que em trobo ara mateix, he estat passejant pel Bazar (el mes gran del mon, amb 10km de carrers plens de botigues, unes 7000 botigues,...)

Fent nous amics,....

I tambe "cultivant" el record de dies sense dutxa, ja que l'hotel a on estem instalats es realment barat (2 euros/nit) pero no te dutxa,.... jajajajaja!!! Si Deu (o Ala) vol, em dutxare a Teheran, pero per internet no se sent cap olor estranya no? jajajajaja!!!

Rebeu una forta abracada des de Iran!!!