Karakorum Highway (KKH pels amics)

Salutacions de nou!

O be "Salam Aleikum", com ho preferiu!!!

jajajajajaja!!! KKH... "va parir" quines costes!!!

La ultima cronica va ser des de Lahore, i des de llavors he fet algun que altre quilometre, el visat xines, repos a Islamabad esperant el visat,.... i actualment, soc a nomes uns 260km de la frontera amb Xina. L'unic "problema" es que aquesta frontera esta tancada al pas de turistes ( i jo soc un turista) fins al dia 1 de maig, i com que l'1 de maig es la festa del treballador, doncs potser l'oficial que sella visats no "s'hi posa" fins al dia 2 de maig! De tota manera, el nord de Pakistan es prou espectacular com per estar-hi tranquilament fins a la data esmentada.

Be, adjunto la foto del visat xines, que per a mi ha sigut important en el sentit que espero que hagi sigut l'ultim tramit de embaixades (tramits que a hores de ara, comenco a odiar...). Cal dir, pero, que els xinos no m'han complicat gens la vida en la consequcio del visat, s'han portat "com il faut"!

Aqui esta, "agoiteu que ben parit"!!!

Flamant nou visat xines! Ja tinc ganes que sigui 1 de maig per estrenar-lo!!!

Aixo va ser a Islamabad, la capital de Pakistan. I precisament des de Islamabad, vaig comencar la Karakorum Highway (KKH), que es la carretera que uneix Pakistan i la Xina atravessant la serralada del Karakorum.

A la KKH en questio, l'inici va ser caluros i planer, amb gent d'allo mes hospitalaria i amable, pero a mesura que he anat endinsant-me per aquestes valls la situacio ha anat canviant....

El tema es que hi ha una regio (que per sort acaba uns 100km abans de Gilgit, del poble a on soc ara) a on els habitants son musulmans ortodoxos molt i molt radicals, i que no els hi agraden gens els turistes.... aquesta regio s'anomena Indus-Kohistan.

Havia sentit histories de nens que llencaven pedres als ciclistes, els perseguien,... pero sempre pensava "no sera tant".... fins que vaig descobrir amb la meva propia pell que si que "era tant"!!! Durant uns 300km vaig ser "ben rebut" a cada petit poble, evidentment en alguns encara mes "ben rebut" que en altres, en funcio de l'hora, de si el poble feia baixada o pujada (gran influencia en la meva velocitat de pas), i de la sort de ser mes o menys vist per la canalla local... Aixo fa el pedalar "entretingut" ja que alguns de aquests pobles estan situats una vintena de metres per sobre el nivell de la carretera, situacio molt favorable pels "llencadors" pero no tant pels ciclistes....

Be, el tema dels "nens apedregadors" hauria sigut gairebe anecdotic si no hagues rebut amenaces de adults amb bastons, pedres una mica mes grosses que les dels nens,.... i si no haguessin intentat parar-me al mig de la carretera un parell de vegades, perseguit i apedregat desesperadament el remolc,... que aixo si que ha sigut una mica mes serios.

Per sort, el Kohistan ja esta passat i aqui la gent ja tornen a ser lo "collonuts" i hospitalaris que son en general els pakistanis.

Aqui a Gilgit, qualifiquen de "salvatges" els habitants de aquesta zona perillosa, i veient la foto dels colegues carnissers, doncs potser si que tenen una mica de rao...

La foto es precisament d'aquesta zona mencionada (Kohistan).... "altanto" la carnisseria... "maxima higiene i discrecion" jajajaja!!!

Jo per si de cas, vaig menjar pa amb llenties! "Hombre precavido vale por dos"!!!

A part de aquests "petits" incidents, tinc una opinio positiva de la zona nord de Pakistan, ja que els paisatges muntanyencs son brutals:

Des de les parts mes baixes de la vall

A les parts mes altes (a prop de a on soc ara)

Tot i aixo, els trams mes espectaculars han comencat tot just fa uns 100km, aixi que he tingut la oportunitat de veure sortir el sol al Nanga Parbat (cim de 8126m, simplement espectacular), i "empanar-me" tot just observant la brutal quanitat de grans muntanyes per tot arreu...

Imatge del Nanga Parbat a primera hora del mati.
"No coment" (una imatge val mes que mil paraules)

Va, una mes del Nanga Parbat. El Nanga Parbat i la bici,... que mes es pot demanar???

Aixo si, aquestes tancades valls fan dificultosa l'arribada de "l'internet" aixi que aquesta es la ultima cronica des de Pakistan. La propera sera (si no hi ha cap problema burocratic) des de la Xina a finals de la primera setmana de maig.

Tot i la falta de noticies de les proximes setmanes, no hi ha cap motiu per patir. Aqui als nens ja els hi agraden els turistes, i sobretot els hi agrada Andorra!!! Aquests de la imatge corrien pel poble cridant: "Andorrrrrrrrrra", "Ferrrrrrrrran", com a desesperats a quarts de set del mati!!!

Tot i que alguns no tenien molt clar l'ordre i sentit de les lletres llatines...

Si tot va OK fins a la Xina, a la seguent cronica fare publica la continuacio del viatge un cop a la Xina. De moment puc dir que la opcio definitiva esta practicament decidida, pero sera oficial tant bon punt estigui publicada aqui! Tot i aixi avanco que molt probablement no sera pas l'avio des de Kashgar (la primera ciutat xinesa que trobare),... aixo de pedalar es molt vicios!!!

Fins al moment, penseu que estare gaudint de uns paisatges i unes muntanyes de somni...

Salut i fins al mes que ve!!!

I ja sabeu, si mai aneu al Pakistan, no passeu pel Kohistan! Si ho heu de fer, no ho feu amb bici, i si ho heu de fer amb bici...., el meu consell es que us poseu un bon casc!!!