11 julio, 2007

Lhasa-Katmandu... casi acabant...

Salutacions de nou des de Katmandu, la capital del Nepal! I punt de inici de la "operacio tornada" del ferranpedalant!

Ahir hi vaig arribar, despres de 8 dies de bici des de Lhasa... uns 800km facils on el 70% (aprox.) estava ja pavimentat, tot i que encara he hagut de superar alguns ports de prop de 5000m.

He de dir que he abandonat el Tibet (segurament una de les parts mes maques del mon per pedalar, encara) amb un regust una mica amarg,.... m'explico: Resulta que la primera part del Tibet a on vam pedalar, era a l'extrem oest de la regio, a on el turisme massiu afavorit pel govern xines encara no hi ha afectat massa. La darrera part, a la zona mes central.....carreteres pavimentades, molt transit (amb poquissim respecte per bestiar, nomades, pobles, ciclistes....) i el que es mes greu, amb els tibetans un xic canviats....

Aqui no hi ha un sol tibeta que no et saludi sense demanar-te "pasta",... i aixo, quan has vist la alegria i el desinteres que mostren pels valors capitalistes els veritables tibetans allunyats de zones turistiques, doncs la veritat es que et fa reflexionar una mica sobre la direccio que esta agafant tot aquest mon en que vivm....
Coincideix que precisament les dos regions de la Xina que he pedalat son unes de les regions on hi ha mes opressio per part del govern central xines. El Sinxiang (casa dels uigurs) i el Tibet (casa dels tibetans) estan veient com el govern xines esta invaint els "seus" territoris a base de promocionar la zona (amb bones feines, bones condicions fiscals,...) per als ciutadans Han (els xinos xinos, per entendre'ns). De manera que els millors negocis de les ciutats son pels xinos, i en definitiva als centres de les ciutats s'hi veu majoritariament xinos, marginant aixi als uigurs i tibetans (a Sinxiang i Tibet) a la pobresa o a la vida rural amb molts pocs recursos. No tinc res en contra els Han, al contrari, em cauen molt simpatics, pero no el seu govern.

He de reconeixer, pero, que el govern xines esta fent "una feina impecable" ja que el 90% del pais te el cervell netejat (a base de premsa escrita que semblen cuentos de la Heidi, telebasura plena de propaganda,....) i el 10% restant que s'ha arribat a demanar el perque de moltes coses de la situacio.... doncs esta oprimit, "correcta" i fortament oprimit!

Aixo em sembla de una gravetat ampliada a l'any 2007 quan penso que aquest pais sera l'organitzador dels propers JJOO.... Els valors i ideals que simbolifiquen als JJOO moderns son bastant incompatibles amb la situacio del pais.... pero aixo nomes corrobora el que tots ja sabem: "el perro baila por la perra", en definitiva, que lo unic que compta aqui es la "pela"!

Estic content de poder dir tot aixo que m'ha anat "bollint" al cap els ultims dies. Des del Nepal, ho puc fer facilment, a la Xina hi ha un control important en els blogs, i ademes de tots els problemes per accedir-hi, pots caure en algun "petit problema" per fer un "lleuger" analisis de la seva situacio socio-politica.

Tambe vull remarcar pero, que no tinc suficients arguments per fer un judici molt i molt serios, aixi que aixo son simplement impressions que he pogut captar en la meva estancia a Xina.

Ok!!! Despres de aquesta petita, humil, i personal critica anem a la bici!!!

Despres de una mica de turisme pels monasteris de Lhasa, va tocar anar cap a la carretera una altra vegada.... despedida emotiva amb els companys amb qui vaig pedalar una cinquantena de dies i au! Avall!!! A la carretera.. bueno, alguns nous amics... la gorra de l'exercit xino es un bon "ganxo"! Tot i que encara he de millorar el meu xines i el meu tibeta..... l'altre dia en un restaurant vaig demanar sucre i em van portar un ou bollit! Casi! jajajajajaja!!!

El Tibet va oferir paisatges espectaculars fins al ultim moment... aquestes son de la part dels dos ultims ports que superen els Himalayes deixant endarrere el gran, vast, sec, magic, i alucinant plateau tibeta on he rodat els ultims 3500km.


El cim del fons a la dreta es el Shisha Pagma, un dels 14 cims de mes de 8000m del mon.....



Esta mes ennuvolat que al principi (fa un parell de mesos) ja que aqui ja estava molt a prop del Nepal, a on es plena epoca de pluges, i gairebe cada dia a partir de les 11h (aprox.) el cel es va ennuvolant a poc a poc, i alguns de aquests nuvols salten la serralada de l'Himalaya i arriben al Tibet. De totes maneres, es maquissim!

Justament per abandonar el Tibet, vaig tenir una de les baixades mes divertides del viatge. Es tractava de perdre 2000m de desnivell en nomes 35km. En una vall molt estreta a on el riu (sobretot ara en epoca de pluges) i la carretera comparteixen espai. I en aquest espai, molts treballs (volen tenir-ho asfaltat a finals de octubre) que tenen tibetans i xinos ben ocupats, transit de turistes, camions de l'exercit, cotxes dels directors de les obres que supervisen,... i el ferranpedalant costa avall!!!


Imatge de la vall en questio, a on al fons, els nuvols monsonics comencaven a fer de les seves....




I aigua, molta aigua i molt fang..... pobra bici.....

Amb tot el fang que es va anar instalant als cables de canvi i de fre vaig trencar la palanca del canvi de pinyons..... Aixi que el centenar de quilometres que hi havia des del final de la baixada fins a Katmandu van ser de dificultat afegida. Eren un constant puja i baixa on: amb pujada suau apretava una mica mes les dents, amb pujada forta i curta corria empunyant la bici, i amb pujada forta i llarga havia de treure la clau anglesa i canviar de marxa a cop de clau! Van ser uns quilometres...... diferents!

Ja cap al final de la baixada, vaig creuar el "company" que havia tingut algun problema de frens. Aixi que mentre els tibetans de la zona buidaven la mercaderia del camio i marxaven contents cap a casa amb sacs de electronica carregats a l'esquena, vaig aprofitar per canviar les pastilles de fre de la bici. Vaig creure que en mig de tal baixada, despres de 15 anys de antiguitat, i mes encara despres dels 22000 i pico km fins al punt en questio, era el moment... No fos cas que em passes el mateix que al camio i em buidessin el remolc!!!
Ui ui ui......... quin percal!
Per cert, ja he acabat les pegatines de Andorra:



Tema "operacio tornada"..... em fot una mandra de deu! I encara m'ho estic pensant...


Arribat aquest punt, entenc perfectament als ciclstes que fan tombs de anys i anys..... pero ja em toca tornar. Aixi doncs, els detalls de la tornada en questio son els seguents:

Ferranpedalant dutxat, afeitat, i amb roba neta. Bicicleta i remolc empaquetats pel colega bikeman de Katmandu, i "ensacats" en un taxi fins a l'aeroport internacional de Katmandu el mati del dia __/__/2007 cap a les __:__h am.

Combinacio estranya, pero espero que efectiva, de avions amunt i avall que em portara a aterrar a l'aeroport europeu de la ciutat de _________ el dia __/__/2007, aproximadament a les __:__h pm. Des de aqui, montar la bici i fer via cap a casa!!!

Fins aleshores, faig vacances a Katmandu.

Aixi que fins ben aviat amics!

14 Comments:

Blogger Sergi said...

Ferrii! si tornes abans d'Agost podràs venir a les festes de Sant Julià! Corre que així amb la excusa del aventurero podrem entrar a les ties i potser lliguem i tot!
Bona tornada!
Dora

7/13/2007 3:53 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Booooones xaval. Aixó...fa olor a final. El reportatge d'avui amb fotos 10 (no em canso de dir-ho)està acompanyat d'un escrit collonut i que demostre que no sols li fots al pedal, al coco també.
Collons ! que farem a partir d'ara sense el teu blog ? ens tocarà tornar a llegir el diari.
Però... no tot està ben fet, no senyor. Les pegatines d'Andorra, sempre cap per avall, en tot el viatge ni una!! PROVA NO ASSOLIDA.
Bé, no sé si a la teva tornada estarem aquí o de vacances, però si has de tornar a marxar, espera uns dies home !
Bona tornada i fins aviat.
Paco Buil & família

7/13/2007 6:55 p. m.  
Anonymous KGUN10 said...

Hola maxote
Bravo per la teva reflexcio sobre "l'invasio" xinesa del Tibet. I es que son d'agrair aquestes pinzellades de realitat en un mon que ens venen de color rosa i a l'hora de la realitat...
"Chapeau" una vegada mes per el teu post amb el qual començes a tancar aquest fantastic i envejable viatge que has fet.
Gaudeix a tope del teus dies de vacances

Pura Vida - KGUN10

7/13/2007 8:36 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

bones ferran,

després d'uns quants anònims d'aquests: MOLTES FELICITATS! per l'aventura...les experiències i pel blog en definitiva!!

quan baixis per les terres d lleida fes un avís q te rebrem amb una cistella de pomes...(¬¬) o algo...jaja

bona tornada!

7/13/2007 8:56 p. m.  
Anonymous evi said...

Al principio, te dije que no tenia palabras, y ya al final de tu viaje...sigo sin tenerlas!!!!despues de un año, no diria nada nuevo si te dijera que eres mi héroe no??jeje
solo espero que mis palabras sigan arrancándote algunas de esas sonrisas!!!

buen viaje de vuelta pastor!!!!mil besos y...hasta pronto!!

7/17/2007 9:07 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bones Ferri!

Una llàstima que aquests viatges que ens fas fer cada vegada que llegim el blog s'acabin. A més a més es et vas superant i cada vegada són millors els teus reportatges! Els dos últims els millors amb diferència, unes fotos acollonants! En qualsevol cas, moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves experiències i fotografies, en ho hem passat de puta mare!

Espero que la tornada acabi d'anar tant bé com la resta del viatge! Fins ben aviat!

Vicenç

7/17/2007 10:07 a. m.  
Blogger Jordi Soldevila said...

Felicitats pel teu blog i sobretot per la teva aventura!!

T'he descobert gairebé al final del teu viatge però m'hi he enganxat i l'he llegit de dalt a baix!!

Moltes felicitats i records des de Solsona!!

7/17/2007 5:19 p. m.  
Blogger t2dcris@gmail.com said...

Hòsties Ferran, molt bé la teva reflexió sobre el tema xinés.

Gràcies per compartir-la!

Hem de parlar sobre aquest tema, se'n diu sostenibilitat.

Entre birra, té, sostenibilitat, uigurts i natilles ja veuràs com deixem el món!

Però haurà de ser abans del setembre, després marxo cap a BCN!

7/17/2007 11:11 p. m.  
Blogger Marc Gil said...

L'has clavat amb el govern xinès. Tot el que l'envolta és d'una hipocresia total i m'avergonyeix que un emblema com les Olimpiades es concedeixi a un país com la Xina on els drets humans es fan servir de paper higiènic (alguna cosa ben feta també la tenen, eh!). De fet crec que les Olimpiades han passat a ser un nou "McDonald's" en algun sentit. Llàstima.

Per altra banda, el teu viatge segueix sent sorprenent i les teves fotografies genials. Potser perquè són exòtiques o potser perquè la persona que les ha fet ha hagut de pedalar fins allà, no ho sé, però algo tenen.

No t'animes a tornar pedalant? jeje

Felicitats nano!

7/18/2007 12:04 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Jefe! Enhorabona per haver komplert el teu objectiu! Ets un heroi. Kuidat moolt!

Fins aviat!

Tonitremp

7/18/2007 10:44 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bona nit campio, soc el de la comella, nomes dir-te que ets un crac i que et tinc una embeja sana per tot el que as aconseguit.
Nomes recordarte que quan arribis el dia --/--/07 tens els 10 pisos d´entrepans de bimbo amb nutela preparats a casa, je, je, je (tot pot ser que estiguin durs com una pedra).
Una super abraçada de part de tota la familia i espero veuret molt, pero que molt aviat company.

7/19/2007 12:20 a. m.  
Anonymous sogas said...

Ha estat molt interessant llegir els teus relats. Llàstima que s'acabin :D

I ara a gaudir de les vacances.

Que tinguis una bona tornada!

7/19/2007 9:02 a. m.  
Anonymous JOAN said...

Collonuda la baixada final fins a Katmandú sense frens. Idea!!!! podies anar atropellant xinesos que atropellen Tibetans i així sol•lociunar varis temes pel mateix fet. Bé; que disfrutis dels darrers dies i que continuïs transmetent totes les observacions i contrastos que t’esperen fins al teu poble, ... encara ens has de regalar mes escrits i fotografies del teu blog,
Fins aviat;

JOAN

7/19/2007 12:02 p. m.  
Blogger william M. Danjon Dieudonné said...

La "Operació tornada" d'en Ferranpedalant, un repte impressionant. Ha estat, francament, una gran oportunitat per aprendre més sobre Xina i els seus costums...vist per un Ferran molt observador que ha tingut molt mèrit de perseverar fins el final.
Esperem els JJOO per saber una mica més.
Moltes gràcies Ferran per tots els teus aclariments.
Fins aviat.
Cordialment
WMDD

3/07/2008 7:08 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home