A les muntanyes Indies!

Namaste!!!

El coneixeu en aquest paio?

Resulta que sortint de Delhi em va parar un motorista. El motorista en questio treballava en un diari local i es va "entestar" en fer-me apareixer en el seu diari. De tota manera, el diari era tant local que vaig haver de escurcar la etapa del dia per no sortir de la regio a on es distrubuia,.... Aixi que actualment no soc famos a India,.... jajajajaja!!! Pero el propietari de l'hotel a on estava quan va veure que sortia al diari em va invitar a un te!

El rigor del peu de foto tambe es espectacular, traduccio literal: "el jove i valent ciclista alemany, es troba aquests dies fent una volta en bici per la India

Be, una vegada ja tenia el diari, em vaig comencar a enfilar cap a les muntanyes indies per la vall del sagrat riu Ganges. Tot al llarg del riu, com que les aigues son sagrades, hi ha ple de gent rentant roba, banyant-se,... i ple de "personatges" curiosos (anomenats sadhus i/o brahmans) que viuen als temples locals que donen directament a les aigues sagrades del Ganges.

Mes amunt, vaig fer cap a Rishikesh. Del poble en questio, diuen que es la capital mundial del yoga, la meditacio, el reiki,... i tota mena de practiques espirituals. Aqui s'hi pot trobar una gran quantitat de occidentals buscant inspiracions, meditant,... (diuen que hi ha molta "energia").

Va resultar que vaig coneixer un grup de gent que estava "difrutant" de les "vibracions magiques" que els hi produien unes pedres "magiques" (cristalls,...) remullades al Ganges.

Simplement posaven una ma a sobre les pedres, tancaven els ulls, i flipaven,... jo puc assegurar que aquelles pedres em produien les mateixes "vibracions magiques" que una pissarra de la vall d'Incles, es a dir, cap!

Potser ho fa que soc una mica massa "rustic" per aquestes coses, o que els "callos" que llueixo a les mans no em permeten notar "vibracions",.... jajajajaja!!! Per lo que respecto molt totes aquestes practiques!

A part d'aixo, Rishikesh te quantitat de temples, ashrams (construccions a on es tanca la gent a meditar, a fer yoga,...), i tranquilitat (una caracteristica molt inexistent i apreciada en aquest pais).

Imatge de el temple mes famos de Rishikesh.

Tambe aqui vaig asisstir en algunes de les xerrades que feien alguns Gurus (gent que diuen que a traves de les seves meditacions i vida espiritual s'han apropat molt a deu). Hi vaig anar un dia, un altre, pero al tercer dia a l'hora de la xerrada....

Trobava a faltar la bici! Soc aixi, crec que la vida espiritual no esta feta per mi!

Aixi que vaig seguir vall amunt, muntanya amunt, passant per pobles i paisatges espectaculars. Amb gent, no menys espectacular!

Aqui els "colegues" que em van perseguir carretera amunt corrent amb xancletes durant un bon tros, molt divertit!

Tambe vaig resultar invitat en una familia molt acollidora, en un poblet a 2300m d'altitud que em van fer un lloc a la seva "calida" (uns 3 graus de temperatura a l'habitacio a on vaig dormir) llar.

Una altra foto de familia. Amb la Shamura, el ferranpedalant, el Sarajay, i la petita "pinky" (el seu nom de pila em va ser impossible de aprendre, pero tothom li deia "pinky")

A l'endema, vaig trobar bona part de la neu que encara no ha caigut als Pirineus aquest any!

Imatge de l'estat de la carretera que vaig fer en alguns passos de fins a 2500m. En aquests trams de neu i gel, el remolc s'entravessa amb facilitat, aixi que va ser un mati molt relliscos i divertit! Sort del pneumatic nou que vaig comprara a Delhi per 90 rupies (aprox. 1,5 euros).

Algunes imatges mes de les panoramiques dels ultims dies:

Ja per ultim, quan baixava de les muntanyes, apropant-me a la civilitzacio una altra vegada, vaig coneixer a un parell de professors de una de les millors escoles privades de la India (La Doon School). Ells estaven fent el "dominguero" quan em van veure i els hi va agradar tant el tema de la bici, remolc, Andorra,... que em van invitar a passar un parell de dies a l'escola en questio i a fer una petita xerrada als alumnes.
Aixi que cap a l'escola que hi falta gent!

Alumnes ben vestits i encorbatats, parlant un angles de llibre,... i molts d'ells sabien a on estava Andorra!!! Increible!!!

No tinc cap foto disponible pel moment, estic pendent que me les enviin des de l'escola.

La xerrada va estar forca be, van aguantar el meu discurs en angles casi sense riure (pels meus errors constants amb angles), i despres va ser una allau de preguntes fins que es va acabar el temps. Per aquesta gent, classe social hiper-alta a India, es algo impensable, de fet, molts dels alumnes em van confessar que no tenien bici i no tenien ni idea de anar amb bici. Sempre van amb cotxe a tot arreu.....

Be, crec que res mes, ara mateix em torno a trobar a les muntanyes, a Shimla, poblacio situada a 2200m.

Au, fins al proxim capitol!!!

Pakistan en el punt de mira!!!

Salutacions de nou!!!

Ja se que feia molts dies que no escribia res, pero he tingut el cap "molt ocupat" (els que treballeu pensareu que estic carregat de "hosties") decidint el proxim pais a trepitjar,...
Havia de prendre la decisio ara, per encarar els futurs quilometres a partir de Delhi (a on em trobo actualment) cap a una direccio o cap a una altra.

Finalment, tiro endavant la opcio inicial del viatge que es anar al Pakistan i accedir a la Xina a traves de la "Karakorum Highway" (carretera que atravesa la serralada del Karakorum, a l'Himalaya). Tot i aixi, he tingut diferents opcions que en cert moment estaven decidides i al final ho he canviat,... es la sort de anar sol, a ningu afecten les meves decisions sobtades de canvis de plans!
Aixi que en el seu dia em vaig plantejar volar a Tailandia i accedir a la Xina des de Laos o Vietnam, pero a la bici i a mi ens feia molta mandra el tema de l'avio,... Tambe vaig tenir al cap anar al Nepal i d'alli a la Xina (pero sembla ser que a nivell de autoritzacions i visats es una ruta complicada,....) aixi que cap a Pakistan que hi falta gent!!!
De tota manera, no hi vaig pas encara, de moment fare un "tomet" pels estats del nord de la India, disfrutant de la part india de l'Himalaya, i aproximadament d'aqui a un mes tirare cap al Pakistan!

Entre tot aixo, els musics m'han donat records per tots aquesta setmana!!!


Cal no perdre de vista que aixo es India!!!

Per cert, per no perdre la costum, el tema burocratic tambe ha sigut "divertit" a l'embaixada de Pakistan,..... Es van pensar que el passaport era fals i que m'estava inventant el pais,... un mati "mogudet" ahir,... Al final a l'embaixada de Franca m'han fet una carta conforme reconeixien a Andorra i al meu passaport i cap problema,... "sorry, sorry".....

Be, aquests dies, fent cami cap a Delhi, he visitat el llac de aigues sagrades de Pushkar, a on els hindus fan llargs peregrinatges per banyar-s'hi! A mi em sembla que el bany al llac, es una "embrutada" i no un bany, perque l'aigua, depres de 5 mesos sense pluja, esta,... no gaire neta!



Pero mai por!!! Que esta bruta pero es sagrada!!!
Una alta de les moltes mostres de les "animalades" (amb tot el respecte) que s'arrriben a fer per conviccions religioses,....


Despres de Pushkar, cap a jaipur que hi falta gent!
Poso la tipica foto turistica de Jaipur perque ningu no pugui dir que m'estic a l'Ariege frances inventant-me mentides a "l'internet"!!! jajajajaja!!!

A Jaipur hi ha una gran quantitat de joieries, es una de les ciutats mes riques i cares de la India. A traves de aquestes joieries hi ha una gran "mafia" de importacio-exportacio de pedres precioses, cap a arreu. Be doncs una vegada fas una mica de confianca amb algun dels "buscavides" que et paren pel carrer et proposen uns negocis,.... que si el que em van arribar a explicar era cert, i arribo a acceptar algun dels "busines" que em van proposar,... se m'amplia el pressupost de "ferranpedalant" per donar 4 voltes al mon!!!

Tambe destacar que a Jaipur vaig coincidir amb el "Ronaldinho de la bici", el senyor Claude Marthaler (www.yaksite.org), que actualment viatja amb la seva dona. Del personatge en questio havia llegit algun dels seus llibres de viatges! Realment un bon vividor, volta al mon en bici durant 7 anys, diverses travesies pel tibet,...

Despres de Jaipur, vaig anar a Agra. A visitar el Taj Mahal (la estrella turistica de la India), pel mateix motiu que poso la foto tipica de Jaipur,...

Resulta que com que es l'estrella de les visites turistiques, l'entrada pels turistes costa ni mes ni menys que el que em costa a mi viure a la India durant tres dies "a pan i cuchillo", aixi que del que veuen els turistes regulars lo unic que vaig veure va ser aixo:

La porta d'entrada!!!

Mentre probava de entrar com a local (aprofitant el coloret de pell que m'esta donant les hores i hores de carretera), pagan unes 14 vegades menys del preu turistic, pero a la que em van comencar a fer preguntes amb hindi, ja es va veure que no era del tot indi,...

Tot i aixo, anant pel darrere vaig aconseguir unes vistes i fotos prou acceptables del monument (tomba, per sintetitzar) en questio....

Aqui em vaig arrepentir una mica de no haver acceptat algun dels "busines" de importacio de pedres precioses que em van proposar a Jaipur,... jajajaja!!!

Despres de Agra, ja a pocs quilometres de Delhi, mentres arreglava una punxada de roda a peu de carretera (les rodes comencen a ser vulnerables despres de 15000km) va apareixer el Rameshua, que em va invitar a casa seva a sopar i a dormir. Resulta que Ca'l Rameshua es troba a uns 8 km de qualssevol rastre de carretera general, passant per camins, caminets, camps, segles,... I hi viuen els seus avis, els seus pares, la seva dona, els seus germans (5), els seus cosins (mes de 15),... ademes del bufal, la vaca i les ovelles de la casa. Fet que fa que hi hagi sempre un ambient forca entretingut!

Realment, conviure durant unes hores en aquesta tipica casa rural india va ser una experiencia brutal! A la tarda van venir a ca'l Rameshua mes de 40 persones diferents a veure "al foraster"!!! Despres vaig menjar productes de la terra (estricte vegetarianisme) a quantitats descomunals, em van portar (com a casa quan era petit) un bon vas de llet calenta al llit, just abans de anar a dormir, em van despertar a crits a les 6h del mati per anar a munyir al bufal i que tothom pogues tenir llet fresca per esmorzar,... be, molt i molt be!

Foto: ferranpedalant, Anil (cosi), Rameshua, i Navil (un altre cosi).

I al mati seguent, cap a Delhi!

Gran ciutat, polucio, bogeria circulatoria als carrers, "percals" a les embaixades,... i finalment, dema ultim dia a Delhi a visitar algo i a acabar de agafar forces per anar cap a les muntanyes!!!

Una abracada i fins aviat!

P.D.: Vaig estar a punt de canviar la bici pel rickshaw pero al final no em va acabar de fer el pes,....

Au!!!