A casa!

Salutacions de nou, ara si que ja des de Andorra!!! Des de casa!

Imatge a l'aeroport de Barcelona, a on ja estava molt a prop de casa....

Finalment, ha arribat l'hora de la tornada a casa.... Tornar a començar amb la vida "normal" a aquí, que en molts moments estic segur que serà molt més dura que la vida del ferranpedalant.... que al cap i a la fi, estava de vacances!

Ha sigut prop d'un any, molts països, molts quilòmetres, i moltes experiències...... Un any del que no m'arrepenteixo pas d'haver estat pedalant amunt i avall. Molt enriquidor a molt nivells....

Per últim, per tancar aquest blog que hem compartit durant l'últim any, vull donar les gràcies publicament a tots els "companys" de viatge.

Els "companys" de viatge són tota la gent que d'alguna manera o altra m'han ajudat "in situ" en el transcórrer dels dies i quilòmetres arreu. I també, molt especialment, tots vosaltres que amb la paciència de llegir el blog m'heu donat un recolzament enorme, que valoro moltíssim, i que m'ha donat molta força en els moments difícils.

Les meves mes sinceres mil gràcies! De tot cor!

Amb el final del viatge, aquest blog deixarà de penjar històries, però quedarà a la xarxa sota la adreça de ferranpedalant.blogspot.com. Crec que hi he passat proutes hores com per ara fer-lo desaparèixer alegrement, i ademés crec també que pot servir tant de font de inspiració per a futurs ciclonautes, com de font de informació per a ciclonautes ja amb projecte!

Així doncs, per un contacte més concret de qualssevol tipus de informació, deixo una direcció de e-mail del ferranpedalant a on se'm podra contactar: estarragalls@gmail.com

Una vegada més, moltes gràcies pel viatge que hem compartit! I recordeu que "la vida és com anar amb bicicleta, per mantenir l'equilibri, necessitem mantenir-nos en moviment!!!"

Lhasa-Katmandu... casi acabant...

Salutacions de nou des de Katmandu, la capital del Nepal! I punt de inici de la "operacio tornada" del ferranpedalant!

Ahir hi vaig arribar, despres de 8 dies de bici des de Lhasa... uns 800km facils on el 70% (aprox.) estava ja pavimentat, tot i que encara he hagut de superar alguns ports de prop de 5000m.

He de dir que he abandonat el Tibet (segurament una de les parts mes maques del mon per pedalar, encara) amb un regust una mica amarg,.... m'explico: Resulta que la primera part del Tibet a on vam pedalar, era a l'extrem oest de la regio, a on el turisme massiu afavorit pel govern xines encara no hi ha afectat massa. La darrera part, a la zona mes central.....carreteres pavimentades, molt transit (amb poquissim respecte per bestiar, nomades, pobles, ciclistes....) i el que es mes greu, amb els tibetans un xic canviats....

Aqui no hi ha un sol tibeta que no et saludi sense demanar-te "pasta",... i aixo, quan has vist la alegria i el desinteres que mostren pels valors capitalistes els veritables tibetans allunyats de zones turistiques, doncs la veritat es que et fa reflexionar una mica sobre la direccio que esta agafant tot aquest mon en que vivm....

Coincideix que precisament les dos regions de la Xina que he pedalat son unes de les regions on hi ha mes opressio per part del govern central xines. El Sinxiang (casa dels uigurs) i el Tibet (casa dels tibetans) estan veient com el govern xines esta invaint els "seus" territoris a base de promocionar la zona (amb bones feines, bones condicions fiscals,...) per als ciutadans Han (els xinos xinos, per entendre'ns). De manera que els millors negocis de les ciutats son pels xinos, i en definitiva als centres de les ciutats s'hi veu majoritariament xinos, marginant aixi als uigurs i tibetans (a Sinxiang i Tibet) a la pobresa o a la vida rural amb molts pocs recursos. No tinc res en contra els Han, al contrari, em cauen molt simpatics, pero no el seu govern.

He de reconeixer, pero, que el govern xines esta fent "una feina impecable" ja que el 90% del pais te el cervell netejat (a base de premsa escrita que semblen cuentos de la Heidi, telebasura plena de propaganda,....) i el 10% restant que s'ha arribat a demanar el perque de moltes coses de la situacio.... doncs esta oprimit, "correcta" i fortament oprimit!

Aixo em sembla de una gravetat ampliada a l'any 2007 quan penso que aquest pais sera l'organitzador dels propers JJOO.... Els valors i ideals que simbolifiquen als JJOO moderns son bastant incompatibles amb la situacio del pais.... pero aixo nomes corrobora el que tots ja sabem: "el perro baila por la perra", en definitiva, que lo unic que compta aqui es la "pela"!

Estic content de poder dir tot aixo que m'ha anat "bollint" al cap els ultims dies. Des del Nepal, ho puc fer facilment, a la Xina hi ha un control important en els blogs, i ademes de tots els problemes per accedir-hi, pots caure en algun "petit problema" per fer un "lleuger" analisis de la seva situacio socio-politica.

Tambe vull remarcar pero, que no tinc suficients arguments per fer un judici molt i molt serios, aixi que aixo son simplement impressions que he pogut captar en la meva estancia a Xina.

Ok!!! Despres de aquesta petita, humil, i personal critica anem a la bici!!!

Despres de una mica de turisme pels monasteris de Lhasa, va tocar anar cap a la carretera una altra vegada.... despedida emotiva amb els companys amb qui vaig pedalar una cinquantena de dies i au! Avall!!! A la carretera.. bueno, alguns nous amics... la gorra de l'exercit xino es un bon "ganxo"! Tot i que encara he de millorar el meu xines i el meu tibeta..... l'altre dia en un restaurant vaig demanar sucre i em van portar un ou bollit! Casi! jajajajajaja!!!

El Tibet va oferir paisatges espectaculars fins al ultim moment... aquestes son de la part dels dos ultims ports que superen els Himalayes deixant endarrere el gran, vast, sec, magic, i alucinant plateau tibeta on he rodat els ultims 3500km.

El cim del fons a la dreta es el Shisha Pagma, un dels 14 cims de mes de 8000m del mon.....

Esta mes ennuvolat que al principi (fa un parell de mesos) ja que aqui ja estava molt a prop del Nepal, a on es plena epoca de pluges, i gairebe cada dia a partir de les 11h (aprox.) el cel es va ennuvolant a poc a poc, i alguns de aquests nuvols salten la serralada de l'Himalaya i arriben al Tibet. De totes maneres, es maquissim!

Justament per abandonar el Tibet, vaig tenir una de les baixades mes divertides del viatge. Es tractava de perdre 2000m de desnivell en nomes 35km. En una vall molt estreta a on el riu (sobretot ara en epoca de pluges) i la carretera comparteixen espai. I en aquest espai, molts treballs (volen tenir-ho asfaltat a finals de octubre) que tenen tibetans i xinos ben ocupats, transit de turistes, camions de l'exercit, cotxes dels directors de les obres que supervisen,... i el ferranpedalant costa avall!!!

Imatge de la vall en questio, a on al fons, els nuvols monsonics comencaven a fer de les seves....

I aigua, molta aigua i molt fang..... pobra bici.....

Amb tot el fang que es va anar instalant als cables de canvi i de fre vaig trencar la palanca del canvi de pinyons..... Aixi que el centenar de quilometres que hi havia des del final de la baixada fins a Katmandu van ser de dificultat afegida. Eren un constant puja i baixa on: amb pujada suau apretava una mica mes les dents, amb pujada forta i curta corria empunyant la bici, i amb pujada forta i llarga havia de treure la clau anglesa i canviar de marxa a cop de clau! Van ser uns quilometres...... diferents!

Ja cap al final de la baixada, vaig creuar el "company" que havia tingut algun problema de frens. Aixi que mentre els tibetans de la zona buidaven la mercaderia del camio i marxaven contents cap a casa amb sacs de electronica carregats a l'esquena, vaig aprofitar per canviar les pastilles de fre de la bici. Vaig creure que en mig de tal baixada, despres de 15 anys de antiguitat, i mes encara despres dels 22000 i pico km fins al punt en questio, era el moment... No fos cas que em passes el mateix que al camio i em buidessin el remolc!!!

Ui ui ui......... quin percal!

Per cert, ja he acabat les pegatines de Andorra:

Tema "operacio tornada"..... em fot una mandra de deu! I encara m'ho estic pensant...

Arribat aquest punt, entenc perfectament als ciclstes que fan tombs de anys i anys..... pero ja em toca tornar. Aixi doncs, els detalls de la tornada en questio son els seguents:

Ferranpedalant dutxat, afeitat, i amb roba neta. Bicicleta i remolc empaquetats pel colega bikeman de Katmandu, i "ensacats" en un taxi fins a l'aeroport internacional de Katmandu el mati del dia __/__/2007 cap a les __:__h am.

Combinacio estranya, pero espero que efectiva, de avions amunt i avall que em portara a aterrar a l'aeroport europeu de la ciutat de _________ el dia __/__/2007, aproximadament a les __:__h pm. Des de aqui, montar la bici i fer via cap a casa!!!

Fins aleshores, faig vacances a Katmandu.

Aixi que fins ben aviat amics!

Ali-Lhasa

"En la solitud de les montanyes, hi ha un mercat secret on podras canviar l'agitacio del mon per un benestar il.limitat"

Milarepa (poeta-ermitany tibeta)

Tashi Delek !!!

Be, ja a Lhasa, la capital del Tibet. Punt i seguit en el meu viatge, aqui hi prenc uns dies de relax i arranco amb la ultima part del viatge, que acabara a Katmandu (Nepal).

Des de Kashgar, han sigut 2848km fins aqui (Lhasa), sens dubte uns dels mes especials dels ja mes de 20.000 que formen la totalitat del viatge, pero bueno, no ens posem nostalgics, que encara queda una mica de canya!!!

Des de Ali, sens dubte, una de les estrelles ha sigut la kora (circuit de 53 km al voltant del Mt.Kailash, la montanya sagrada pels budistes tibetans) al Mt.Kailash. I una de les.... em puc atrevir a dir decepcions, es la gran quantitat de turisme massiu afavorit i recolzat pel govern xines a mesura que en hem anat apropant a Lhasa. I ja a la mateixa Lhasa, les ampliacions realitzades i en realitzacio per anar "axinitzant"(paraula inventada ferranpedalant) cada vegada mes la ciutat, treient-li l'encant tibeta que la fa tant especial (encara en algunes parts).

Imatge de les primeres vistes que vam tenir a la montanya sagrada, el Mt.Kailash.

Per cert, fins aqui he arribat encara amb el Sato, el Martin (klimmertijn.blogspot.com), i el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com). Crec que hi podeu trobar informacions potser mes serioses que les meves si podeu llegir l'holandes o l'angles!!! Son una mica mes serios que jo! jajajajaja!!!

Be, a nomes 4 dies de Ali, vam fer cap a Darchen, al peu del Mt.Kailash, a on comenca i acaba la ja citada kora. Durant la kora es van veient les quatre cares de la montanya, i la veritat es que totes elles son prou espectaculars....

Una de les coses mes impactants del peregrinatge al voltant de la montanya (almenys per mi) va ser la manera de fer la kora dels autentics peregrins tibetans budistes.... Resulta que a ritme normal de caminar (el que vam fer nosaltres) la volta es fa en dos dies facils. Evidentment, apretant una mica es pot fer en un dia, pero els peregrins en questio, hi posen unes tres setmanes, si si, setmanes. La seva manera de voltar el Mt.Kailash, es fent prostracions, que explicat de manera rapida es jaure al terra fins que la front toca a terra, llevar-se i caminar fins a on han arribat les mans, tornar a jaure a terra,.... impresionant!!! Ademes, ni aigua, ni motxilla, ni menjar ni res de deu!

Sequencia de prostracions de alguns dels peregrins que vam trobar en el trajecte.

Realment es molt bestia lo que la gent pot arribar a fer per conviccions religioses... sigui com sigui, tots els meus respectes!

Un cop feta la kora cap a la carretera que hi falta gent!!!

Imatge de l'arribada del Sean a la "metavolante" de un dels multiples ports que hem hagut de superar en el cami cap a Lhasa.

Les carreteres, en aquesta part, han seguit a vegades malament, i a vegades molt malament!!! Sense asfaltar (evidentment), estretes, pendents,... fins i tot, hem passat per molts trams que tenien dunes de sorra ben a prop i aixo ha fet que fins i tot en alguns trams, haguessim de arrossegar la bici per la sorra.

De tota manera, paisatges molt especatculars, postes de sol de cine,... tot plegat et fa oblidar facilment els trams de mala carretera i els cabrejos que agafes quan has de arrossegar bici i remolc per la profunda sorra de platja que es troba per aqui.

Goita, entre mandra (l'aigua dels rius i llacs es freda de collons), deixadesa (ho reconec), i que no m'he vist gaire als miralls, he anat cultivant una barba prou important...

Ferranpedalant barbut i despentinat, al mati, amb el campament plegat a dins del remolc i el ramat de yaks de fons.... calitat de vida ilimitada!!!!

Ara, pero, aqui a la civilitzacio ja vaig afeitat, tot i que no se si em puc atrevir a dir net...

Els habitants del Tibet, son unes de les persones mes especials que he creuat en els ultims mesos, per aixo, el meu petit homenatge cap a ells. Admiro molt el seu caracter hiper-alegre tot i les dures condicions de vida que tenen alguns de ells. Aqui algunes fotos dels amics tibetans:

Be, aixo es tot des de Lhasa. Adjunto la foto de l'arribada a Lhasa, a la placa que els xinos han construit al davant del Palau de Potala, la residencia del Dalai Lama abans que hagues de escapar-se cap a India perseguit pels xinos.

Aixi doncs, ens "veiem" a Katmandu, on hi sere d'aqui a uns 10 o 12 dies, i des de on comencare a preparar la "operacio tornada" al petit pais dels Pirineus.

Una abracada!!! Kale so!!!

Kashgar-Ali

Salutacions companys!!!!

No esperava trobar internet al mig del Tibet, pero resulta que els xinos s'han inventat una ciutat al mig del nores que es diu Ali, i hi ha de tot! Dutxes, internet,... pero encara no hi ha McDonalds,... deixem treballar uns anys mes als xinos hi segur que hi posen Mcauto al Tibet,... i sino... "al tiempo"!!!

De tota manera, per arribar fins aqui,.... bufff!!! Han sigut 25 dies de bicicleta, per pistes de terra, sorra, pedra suelta,... en mal i en pitjor estat!! Es una de les coss que fa el Tibet tan magic!

La rutina diaria ens porta a pedalar unes 6 hores per fer entre 50 i 60km,... aixi que us podeu imaginar l'estat dels camins!

De fet, he tingut el mateix numero de rodes punxades en aquests 25 dies que en els anteriors nou mesos,... la pobra bici i el remolc estan comencant a patir una mica, pero ara comencarem a passar per llocs sagrats tibetans (llac Mansarovar, Mt.Kailash,...) que segur que son un bon balsam,... almenys aixi ho espero!!!

Sortint de Kashgar vam (vaig comencar amb un altre ciclista, el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com)) creuar part del desert del Taklimakan fins que vam comencar a enfilar-nos cap al plateau tibeta!

En aquesta ascensio cap al Tibet, vam haver de fer alguna tarda de repos amb l'unic objectiu de respirar a certa altura per la bona aclimatacio a l'alcada,... aixi que relax!!!

Aixo era necessari ja que Kahgar era a 1300m de alcada i el segon port que vam fer ja era de 4900m!!!

Imatge de l'arribada al primer port, nomes de 3300m, encara teniem bona cara,... no poso la foto del de 4900m!! El Sean es buscat per la interpol perque li va robar el barret al JR de Dallas!!! Per aixo esta al Tibet, aqui segur que no el troben!!!

Una vegada superat el primer port de 4900m, ja hem estat casi sempre per sobre dels 4000m, fent algun port de fins a 5300m de alcada, a o ja es cvomenca a trobar a faltar una mica de aire!!!

Mes tard, vam trobar en ruta al Martin (klimmertijn.blogspot.com) i els tres hem anat "tirant milles" i anar fent ports fins a arribar aqui a Ali. En aquests quilometres, paisatges immensos i espectaculars,...

Creuament de rius mes i menys complicats,... i com que no fa gracia empapar-se les sabates amb l'airet fresc del plateau tibeta, i tambe perque "hombre precavido vale por dos", doncs jo prefereixo travessar descalc i "assegurar el tanto"!

Tot anava sobre rodes (mai millor dit) fins que vam arribar a la zona de trsnsicio entre Xina i el Tibet, el gran i vast plateau del Aksai Xin (territori reclamat per indios i xinos, i escenari de alguna que altra guerra als anys 60, de tota manera, vam circular per la dreta i no hi vam veure ni un indio, aixi que els xinos hi manen una mica mes).

Be, doncs aqui, precisament entre 4800 i 5000m de alcada ens va enganxar ple temporal de neu durant set dies seguits,... que al final ens va obligar a posar les bicis en un camio durant un centenar de quilometres i aixi sortir del Aksai Xin i del temporal de neu!!!

Degut a les gelides nits que vam tenir, la camera de fotos es va congelar i va estar molt inoperativa,... aixi que una de les uniques imatges de les nevades que tinc es aquesta:

Neu fresca i vent a mes de 5000m de alcada......

Despres dels temporals de neu, vam trobar al Sato, un japones que fa cinc anys que dona tombs pel mon i ara esta en el seu cami de retorn a casa,...

Aixi que els ultims dies hem estat disfrutant de acampades molt socials, sempre amb un te a punt al fogonet!!!

Qualitat de vida maxima a prop de 5000m de alcada!!!

Com que som al Tibet, algunes imatges de tibetans:

Aquesta gent son els amos!!!

I per acabar, la imatge mes recent del ferranpedalant!!!

Semblo moreno eh!!!
Resulta que hi ha una dita tibetana que diu que dutxar-se s'emporta totes les alegries i els bons records, i com que a mi m'agrada molt la frase de "donde fueres haz lo que vieres", doncs he batut el meu record personal de dies sense dutxa!!! I no es cap problema amb les olors, perque alla on vagis, si hi ha algun tibeta, doncs no seras mai el que mes pudor fa, aixo es ben parit!!!!

Tambe, abans de tancar el capitol, des del meu humil blog, vull desmitificar una mica aquesta carretera i aquesta part del mon. Una de les principals motivacions que m'ha portat fins aqui es que havia llegit i sentit de molts viatgers que el Tibet de l'oest era una de les parts mes dures del mon, doncs no n'hi ha per tant,....

M'havien dit que es passava una setmana per sobre dels 5000m, i MENTIDA!!! Nomes superes els 5000m en els ports.
M'havien dit que es passaven dies sense veure a ningu, i MENTIDA!!! He vist gent i animals cada dia.

M'havien dit que es passaven dies sense trobar menjar ni aigua i que s'havia de portar molt avituallament a sobre, que inclus hi ha gent que havia arribat a perdre fins a deu kg de pes aqui, i MENTIDA!!! Portava ple de reserves al remolc, i com a maxim cada tres dies hem arribat a algun "restaurantillo" de carretera, aixi que en comptes de perdre pes, per alleugerir el pes de remolc, n'estic guanyant.

M'havien dit que hi havien gossos salvatges que atacaven als ciclistes, i MENTIDA!!! Inclus transporto una barra per estovar als gossos "salvatges" al remolc i per estrenar-la, l'altre dia vaig deixar la bici i comencar a correr muntanya amunt perseguint un gos, pero se'm va acabar l'aire abans de atrapar-lo.

Ara, espero a que dema al mati obrin les oficines de la policia per pagar la multa que ens correspon per haver entrat al Tibet sense permis, i aixi poder obtenir el permis per pedalar uns quants quilometres de forma legal, ja que fins ara, des que som al Tibet, som ilegals. Un cop amb el permis a la ma, de nou a la "magnifica pista" que encara hi ha uns 1400km fins a Lhasa, la capital del Tibet.

Si no hi ha res de nou, ens "veiem" a Lhasa d'aqui aproximadament uns 25 o 30 dies!!!!

Salut i peles!!!