20 enero, 2007

....India...!!!

Hi ha qui diu que la India, o t'enamora, o et fa odiar-la per a tota la vida. Tambe hi ha qui diu que quan hi ets en vols marxar, pero que quan no hi ets, hi vols ser....
Familia, jo no em puc decantar cap a cap d'aquestes orientacions. Per mi, fins al moment, es una mica mes complicat.

Mireu que pedalar es un fet molt simple, doncs jo (deu ser que soc encara mes simple) nomes amb el fet de pedalar, disfrutao com un nen petit, i fins ara aixo era a qualssevol lloc del mon,...
Pero la India, es l'unic pais del mon on he arribat a NO disfrutar de una jornada de ciclisme.
Quan has de fer tots els quilometres del dia esquivant forats inhumans a la carretera, mirant de trobar asfalt alla on no n'hi ha, aguantant "claxonades" de un nivell de decibels expectacular mentre els camions et passen a escassos centimetres de colzes i genolls, apartant-te de la carretera varies vegades al dia perque el camio que ve en sentit contrari esta avancant ja amb les rodes a "l'arcen" i "claxonant" com un malalt, sentint frenades "rovellades" brutals a escassos centimetres de la rodeta del remolc,.... Fa que la jornada no sigui del tot "disfrutona".

Ultimament, pero, he canviat de sistema, i agafo carreteres secundaries que no surten ni al mapa. I la cosa va una mica millor. L'estat de la carretera es una loteria, que fa que de vegades estigui casi perfecta, i que de vegades no vegis l'asfalt durant un bon grapat de quilometres, pero almenys tot el trafic de camions de les carreteres principals aqui es inexistent, fet que fa guanyar molta qualitat de vida!

Ara be, un cop la jornada ciclista esta acabada, i la bicicleta guardada a l'habitacio del "cuchitril" del dia. Llavors, la India em fa disfrutar, alucinar, inclus babejar,.... a cada moment, a cada raco, amb cada accio quotidiana d'aquesta gent,....
Crec que simplement el fet de trobar un raco mes o menys discret al carrer, i poder observar com es desenvolupa la vida "india" es millor que mirar qualssevol d'aquests programes de televisio occidental, o qualssevol pelicula,.... Es simplement genial!
Moltes de les accions quotidianes per ells, son com una mena de "retorn a les arrels" tant i tant perdudes en el mon racional, institucionalitzat, capitalista, tecnologic,... que vivm a Europa.

Ademes, els "indis" son gent amb un molt bon sentit de l'humor, realment divertits, i no pas perque tinguin condicions de vida molt i molt favorables,... pero son aixi!
En aixo, crec que el clima assolellat que tenen (en un mes no he vist ni un dia ennuvolat) hi te molt a dir.

Doncs per tot aixo, India em fa estar en constant situacio de dilema intern, i no crec que m'hi estigui tot l'hivern com tenia previst des de un inici, pero es una decisio que encara s'esta "cuinant" dins del meu cap,...... aixi que de moment crec que estare aqui ben be un mes o un mes i mig mes.

Be, despres de aquestes quatre reflexions,... fare un balanc dels ultims dies. On he pogut visitar les coves de Ellora, que son unes increibles coves hinduistes, budistes, i jainistes dels segles XV-XVI.



Increible el nivell de elaboracio de algunes d'aquestes coves,...

Tambe he seguit veient vaques, de fet estan per tot arreu, pero les mes maques de aquesta setmana son aquestes: A primera hora del mati, ben abrigades, i ja ben "adornades", a punt per comencar la seva jornada laboral!!!


Igualment a primera hora del mati, els nens ja van amb les "carteres" de tota la vida, ben carregats cap a l'escola. Aquests miren una mica "raro" perque tot just acabats de llevar i amb l'esmorzar al coll ja es troben un "occidental tarat" que des de sobre una bicicleta ben rara els hi fa fotos.

Que mes, que mes,....

Paisatges espectaculars a pocs minuts de la posta de sol,....


Diferents companys de fatigues a les carreteres,...



Aprofitament extrem de vehicles....



Encara que pugui semblar de riure, arriben a fer quilometrades llargues aixi, i els conductors no es tallen un pel a l'hora de "foter-li gas"!!!! Els hi es igual portar 5 persones, que 25,... I no es pas il.legal, ja que la policia arriba a avancar aquests cotxes i no els hi diu res de res,... India!!!

A dia de avui, em trobo a Udaipur. Una de les ciutats amb mes encant de la provincia del Rajastan, ja bastant al nord de la India. A relativament pocs quilometres de Delhi.
Aqui faig un parell de dies de repos per les cames (i tambe pel cap,...) abans de afrontar el tram cap a Delhi.

Veritablement, Udaipur, te un encant especial, i m'ha fet veure que el viatge m'esta canviant,... jajajaja!!! Fins el dia de ahir nomes pagava per menjar ( i a vegades per dormir) pero aqui he pagat l'entrada al principal museu de la ciutat!!! Increible pero cert!!!


Aquest museu, es el palau del Raja fundador de la ciutat. I des de la part que dona al llac, es pot apreciar la illa-hotel on es van rodar algunes de les sequencies de la pel.licula "octopussy" del James Bond. Aquest es l'hotel on s'allotjava l'agent Bond a la peli!



Com sempre, ens veiem al proper capitol (encara a la India). Mentrestant, seguire fent "colegues". No hi ha com una bona foto de familia despres de un bon esmorzar en ruta!

Rebeu una forta abracada!!!

19 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Hola wapisim!!!

De veritat que vas una enveja sana eh....m'alegro moltíssim de lo be que tu estàs passant , apart de...tenir que patir una miqueta per aquestes carreteres si es poden dir així,jejeje.
Continua així i a seguir pedalant que això ja ho tens fet!!
Cuidat molt i ens veiem en següent capítol, però que sigui ben aviat eh....que llegint els teus comentaris es com si una part nostra estigues alli amb tu.
Apa lo dit, a cuidar-se i fins aviat!
Un petó molt fort.

Sílvia Roig

1/21/2007 4:32 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bones crack!

vaia amb les teves aventures per Índia...coincideixo amb alguns dels teus comentaris, sobretot de que hi ha moments que es odria engegar a tothom a pastar fang, però queda't amb els bons records que després és el que comta!

no faig més que quedar-me amb una cara d'enveja sana de tornar a Índia i gaudir com tu ho estàs fent!
segueix així, i molta sort en les carreteres, els claxons, vaques,gosos, porcs, i la gent...

a tope!!a cuidar-se!
Xavi

1/21/2007 8:56 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Carai, no m'imaginava aixi "d'impertinents" als Indis a la carretera, creia que mes aviat serien gent docil i afable... mirat d'un altre punt de vista segur que fa gaudir d'algun altre indret que no hauries pogut veure seguint la carretera principal, no?
La India es fins ara el lloc que has descrit i que mes atraccio em produeix...
Molts anims i cuidat molt

KGUN10

1/22/2007 8:56 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Tan divertit com sempre!
Aquest camionet tan carregat de gent a de ser ...
és fascinant tot això de la India;no m'ho havia plantejat mai!
Aqui també feia dies que no veiem cap núvol, avui si!
quan nevi tots t'enviarem el mateix missatge!
Uns calerons per la cultura mai fan mal, encara que la tens a l'abast de la mà cada dia i gratuïta.
la segona volta amb Tarragona bé!
Tot és nou.De moment estem on volem estar, segons de Lleida.Ja sé que no és important, però és molt divertit!
continua pedalant i explicant- nos l'experiència que estas vivint.
Una abraçada molt forta de tots!
endavantferranpedalan!!!

1/22/2007 3:18 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Booooones Ferran.
Quants indis pots carregar al remolc de la bici ???
Pots dir el nom de tots els nous col·legues de la foto -només el nom de pila- ???
El tema del bany purificador d'aquestos dies al Ganges, com deixa el riu ???
Bé a part de tots aquestos dubtes d'occidental de a peu, veig que continues "full body" i amb un ànim extraordinàri descobrint aquesta cultura entre mística i "naif". Fort no... ?
Per aquí tots anem alegrets pel tema neu i fred, ja era hora collons, perquè "aixó" fins ara no era hivern ni era res.
Tens pensament de provar sort com actor a Bollywood ? o tires més pel camí d'esser el nou Maharajà de Pedalant ? No es pot descartar res.
Doncs apa, a pedalar -amb cura-, ull amb el personal, i a disfrutar que son 2 dies.
Una forta abraçada.
Paco Buil & família.

1/23/2007 11:46 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Increible!!!
Aquest reportatge és la hòstia: sincer i autèntic com sempre. Això és el que et fa únic!
Es confirma que els xukurs continuem entregats al projecte pedalant cap a Orient. Tots pedalem amb tu!!
1abraçada gegant des d'Olot!!!
I fes el favor de disfrutar cada segon i de treure el màxim rendiment de l'India.

Xukruttttttttttt!

1/23/2007 10:47 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ei, katacrack,
aixó es genial, cada dia que passa disfruto mes llegint aquets capitols de.... Pedalant cap a l'Orient.....
...Potser que et plantegis comprar una bocina tipus "moqui".."moqui" per circular per aquestes carreteres...
au com sempre, salut i força..
una abarçada!!!!!

1/24/2007 2:55 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ei nen!!!
Ara si k em fas patir! Que és això k et sembla k estas canviant? Ni se t'acudeixi!! Bé, si és a millor... cap problema.
Però crec que, pel que et conec, no serà fàcil canviar-te. Tens un cap massa dur!!! jajaja.
La veritat és que m'encanta com descrius tots aquests llocs i es nota que els disfrutes "a tope". Tu continua fent-nos enveja ara que pots.
Lo dels vehicles carregats al màxim em porta molts records de Nicaragua (no hi he passat hores en camionetes com akesta!! jajaja).
Apa, endavant i força.
Una abraçada des de La Seu.

1/24/2007 9:12 p. m.  
Blogger Alfred said...

Hoooola Ferran!!!
La familia de l'Alfred Villagrasa Artés es reincorpora (una mica tard...) per donar-te suport a la teva gran aventura...bestial,genial i apassionant tot el que estàs vivint,aprofita ho,sent ho i viu ho a tope...pq com va dir Pablo Neruda"Muere lentamente quien evita una pasión y su remolino de emociones.Aquellas que rescatan el brillo de los ojos y los corazones decaidos."Tu viuras sempre,recordant aquest viatge i fer-nos particep d' ell. K la força t' acompanyi.
Molta sort i cuida't
Smuach'ssssssssss

1/27/2007 5:26 p. m.  
Blogger ruth said...

hola, que bé que tot et vagi tan bé.
Tinc una amiga que està fent una aventura semblant a la teva, però en autobús, tren, avió...
Porta 4 ò 5 mesos viatjant per Àsia i ara fa uns dos mesos que és a l'Índia. Si tens temps per passar-t'hi... www.eidersuso.com/share
Una abr´çada

1/29/2007 11:44 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

hola jabali.
man dit que as petat de pancha no?
era d'esperar jajajaj
tants paisos tants jalars nous i segur que no as controlat gens jajaja com si t'hestigues veien quin jabali jajajaj massa que as aguantat, disfruta i a mamarla (paneque petit)

1/31/2007 9:13 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Des que vas començar aquesta aventura t'he anat seguint i la veritat és que no havia tingut collons d'escriure't. Ara començo a veure que això de la Xina anava en sèrio... ja, ja, ja... Tant centrat que pareixies i resulta que ets un animal!!!!!!!!!!
Qui ho hauria dit quan érets petit que un bon dia fotries aquesta història!!!!!
Des de les Rias Baixas tens un suporter incondicional que et segueix dia a dia, eveja sana...
Ànims i fot-li canya al tema!!!!

2/01/2007 10:31 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

eiiiii!!!! aunque desde navidad no haya escrito demasiado, no hay un solo dia que no me pregunte que hará el pastor...

te sigo mandando todo el animo del mundo, y recuerda porque estás ahi, y que las decisiones son solamente tuyas eh??!!

mucho mucho animo y mucha fuerza; lo que estás haciendo es impresionante...lo sabes no???

mil besos!!!!!!!!!!!!!!!

2/04/2007 3:07 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bé, no hi ha com veure un bon partir de seniors i la retransmissio del teu pare ! per recordar que estàs fent "l' indio" per aquest mon. Endavant que la Xina t' espera !!! Ahhhh, pre benjamins han perdut el darrer partir, que en farem d'aquets nois !! petons del Lluc .

2/04/2007 4:40 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Brutal xaval... Quina enveja que em fas.... un dels somnis de la meva vida... tens pensat continuar pedalant un cop acabis aquesta aventura?

2/06/2007 8:35 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Brutal xaval... Quina enveja que em fas.... un dels somnis de la meva vida... tens pensat continuar pedalant un cop acabis aquesta aventura?

2/06/2007 8:35 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola Ferran,
com va per la índia? pel que veig, de "conya" no? Disfruta al màxim de totes aquestes aventures i ja comprarem el llibre, perquè estic segur que escriuràs un llibre com a mínim. Ja no dic de fer una pel·lícula, tot i que ...
Molts records, i cuida't.
Conrad.

2/07/2007 3:02 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola Ferran somos Fernando y Estibaliz, nos acordamos de ti muy amenudo, desde Extremadura, un beso y sigue bien, cuidate.

5/21/2007 12:35 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

hola Ferran pedalant !!! en el proxim St.Jordi vull comprar el teu llibre ;-) Histories d' en Ferran .... guai, no? , escoltar les teves histories serà fantastic... i tots les voldrem escoltar !!haurem de fer cua.
Petons desde Andorra i un de ben gros del Lluc.

5/26/2007 10:33 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home