16 noviembre, 2006

Teheran!

Salam de nou!!!

Segueixo a Iran, aquest cop escric des de Teheran, la capital del pais, on he hagut de fer una parada obligatoria per tota la burocracia dels visats,....
Actualment, el meu futur immediat ve marcat per aquesta burocracia, ja que segurament (99% de possibilitats) no podre pedalar cap a la India a traves de Pakistan, i ho haure de fer pel sud de Iran en ferri cap a Dubai, Dubai-Oman en bici, i des de Oman agafar un vaixell fins a la India!
Realment es una ruta que no tenia en cap dels meus plans, pero pot estar be fer una visita rapida als "magnates" del petroli,...
De tota manera, fins dissabte no sabre segur que passa amb aquest 1%, i passi lo que passi, Iran es prou gran i "ben parit" com per estar-mi i passejar-mi unes setmanetes mes!

Al final a Tabriz vam fer tres dies de descans, ja que vam ser invitats (per l'Alladin, un vell amic del hana a Tabriz) a un sopar tipic irani, i aquest era la nit del nostre tercer dia de repos, aixi que vam fer els tres dies. Va estar molt be, bastant relax, passejos pel Bazar, "chais" (tes) a tope,.... en definitiva qualitat de vida (tot i que vida un pel massa sedentaria pel meu gust, pero bueno, crec que tres dies de fer "el perro" de tant en tant no van malament).


Aixi doncs, resum de Tabriz: "chais", relax, passejos per la ciutat, i llargues i interessants converses amb l'Alladin, que de tant en tant revelava alguna coseta de la misteriosa historia del pais.

Despres de aquest relax a Tabriz, via cap a Teheran, a disfrutar de la qualitat de les carreteres de Iran, que realment es admirable. Ja voldrien tenir aquestes carreteres molts paisos europeus! Tot i que de vegades poden arribar a ser una mica monotones, ja que el pais es realment gran i les distancies entre poblacions a vegades tambe, de tota manera no crec que es pugui arribar a considerar desertic.


Tram de carretera prou tipic a Iran.... aixo si, sempre sota un bon sol, que tot i el fred de les nits, fa prou agradable la pedalada!!!



El que si que es de remarcar, es que als pobles la nostra arribada continua sent tot un esdeveniment, i tot i que normalment la comunicacio en angles es molt dificil, els locals no es cansen de dir "hello, hello!!!", la mateixa historia a tots i casacun dels pobles que creuem. La variant del seu "hello, hello!!!" si t'atures es "what's your name?" i aqui s'acaben tots els seus arguments amb l'angles,.... aixo si, normalment son bona gent!

Dic normalment, perque els ultims dies han sigut de contrastos: un dia em van robar la bandera d'Andorra del meu remolc en marxa!!! Sentia una moto que anava al meu darrere una bona estona, i mentres esperava que es poses a la meva altura per sentir una vegada mes "hello, hello!!!" va i em "foten" la bandera!!! Aixo si, despres de passar un parell de vegades cridant i fent-la onejar, la vam trobar tirada a la cuneta un parell de quilometres mes endavant.

I un altre dia, en un poble proxim a Teheran vam parar a menjar un "obgusht" (plat tipic irani, que pot ser semblant a una bona escudella) en un restaurant local, i ens van fer quedar a dormir al mateix lloc. Es curios, perque la mateixa taula de sopar va ser el llit i la taula de esmorzar!!!

Va estar be, ja que les ultimes nits a la intemperie havien sigut a temperatures sota zero, i en aquest restaurant hi fotia una calor "de deu"!!!

Ferranpedalant, "jagut" a la taula-llit, amb una cara de adormit de por,..... la veritat es que la duresa de la taula-llit i la calor del local van fer que no fos pas la millor nit del viatge, pero va ser si mes no curiosa. I totes aquestes alfombres, cortines, i coixins li van donar un "toc oriental" ben parit!


Despres de aquesta nit, en una parada per jalar en un altre poble encara mes proxim a Teheran, ens va "clitxar" un periodista que no va deixar escapar la oportunitat de entrevistar un parell de "tronats" europeus que havien arribat al seu poble en bicicleta! Realment la entrevista traduida simultaneament al farsi (llengua oficial irani) va ser un bon "cachondeo"!!!

I despres de la entrevista ja arribada a Teheran, amb foto de rigor al monument "de la llibertat" que dona la benvinguda a Teheran.

Si a vegades ens queixem del transit a Andorra, hauriem de veure Teheran!!! Aixo es boig, hi ha pocs semafors i els pocs que hi ha s'obvien amb una tranquilitat bestial, les motos van "a fondo" per la vorera o per carrers en direccio prohibida, es facil veure tres persones en una moto i tots sense casc, no hi ha girs ni canvis de sentit prohibits, i creuar un carrer a peu a vegades pot ser una bona "odissea". El dia de la arribada, en un encreuament volia girar cap a la meva esquerra, i no podia,... resulta que el cotxe de darrere estava "tancant" el meu remolc al mes pur estil de les persecucions de les pelis!!! Bestial!!! De tota manera, en dos dies caminant per tot Teheran nomes he vist dos colisions de cotxes, i un atropellament moto-vianant bastant espectacular!!! Es veu que dintre del caos, hi ha un cert ordre intern que els fa funcionar bastant be!

La arribada a Teheran tambe ha estat be de cara a la higiene, afeitada i dutxa "de campeon" per afrontar amb bona imatge les visites a les embaixades!

Com sempre, la bici i jo en plena forma!

A la propera explicare amb 100% de seguretat el futur immediat del projecte, fins a llavors, feu bondat!

"Khoda afes"!!! (a reveure en farsi)

Una abracada des de Iran!

9 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Hello Ferran, un euro-guiri a Teheran. (Jodó, ja surt la vena poètica). Veig que t'adaptes a qualsevol país en trànsit rapidament. Diuen que la vella Persia es acollonant, es cert ?
Però el més acollonant de tot, es el descobriment d'un nou estri mobiliari, la "taula-llit". Portan 10 o 12 i els posaré a la botiga, seran el boom de la temporada.
Esperem el desenllaç burocràtic i poder coneixer la via final d'accés a l'Índia.
Bé, "khoda afes" o com diem per aci
fins la propera.
Paco Buil & família

11/16/2006 11:24 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bones Ferran!!!

No pares,tiu..
A partir de aqui, per circular amb seguretat, t'hauras de fiar mes pel instinct (aprofitant les occasions)que per les normes de circulacio..
La veritat es que deu ser xungo conduir dintre del caos...
T'hauras de anar acostumant i seguir adaptante com fins ara als nous ordres que agafen les coses..
i pel que vec ets un tio 4x4 tot terreny...
pel que fa l'episodi de la bandera, menys mal que la vas tornar a trobar.. suposo que lluny d'aqui, aquesta bandera deu tenir un altre valor
Aqui a Andorra, encara no ha nevat, fa massa bon temps per estar al mes de novembre...

be ferran, largos dias y placenteras noches.
cuida't

Sergi PLA

11/16/2006 11:30 a. m.  
Anonymous KGUN10 said...

Fa dos dies que m'he asabentat del teu periple i "chapeau"! Quina enveja que em fas!
Tan sols desitjar-t'he molta sort amb els visats i aquest que de ben segur meravellós viatge!

11/16/2006 11:47 a. m.  
Anonymous evi said...

genial!!!tio, sigues siendo mi héroe...yo de mayor quiero ser como tu....jejeje

cuidate pastor,y sobre todo aprovecha la paradita para descansar esas piernas...o...no.jeje.

mil besazos guapo, y abrigate eh?

11/16/2006 12:27 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ei guapo !!! dentro de poco estaras ya en tus destino no eso si que es bueno cuidate mucho ya que esos lugares son un poco peligrosos y sus circunstancias inesperadas vale . hasta la proxima .bsote cuidat

11/16/2006 12:40 p. m.  
Anonymous nasi said...

això ja comença a agafar un caire una mica més místic i oriental!!!m'han dit que a teheran hi ha un sistema per regar els arbres i alhora refrescar la ciutat que és la òstia, tenen petites preses i fan baixar l'aigua per canals entre la ciutat!si ho importes a Barcelona seras el rei...!!!
aqui ja comença a nevar i tinc la impaciència a flor de pell!!
sort amb el visats!encara que una visita als magnates del petroli sona de collons...
a pedalar de totes maneres!!
cuida't i una abraçada ben humida..jajajajaja

11/17/2006 12:59 p. m.  
Blogger fALTY said...

hola habibi

he de comença a mira el mapa per situarme on estas, i veig que estas prou be.

per cert el teu colega on va? va a la xina tambè?

salam

11/17/2006 8:41 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Al teu viatge s'ha fet una rutina més a casa nostre. sempre hi ha algu pendent d'on estàs. Continua com fins ara i vigila molt per aquets paisos. Ah¡¡ Sort que vas trobar la bandera.
Familia Haro.

11/19/2006 8:48 p. m.  
Blogger roser said...

força ferran!
no paris... gracies a tu, fem turisme sense sortir de casa... cada 2 o 3 dies em tens penjada al blog per veure on pares.
cuida´t força!
roser areny

11/20/2006 1:37 a. m.  

Publicar un comentario

<< Home