"Jaleos" burocratics per les fronteres balcaniques!!!
Salutacions, finalment, des de Grecia!!!
Per aqui, a la vida de ferranpedalant, tot segueix molt i molt be, pero amb uns ultims dies una mica moguts pel que fa a temes de fronteres, visats,.... pero anem per parts.
Primerament, cal fer mencio especial a la visita de l'Alba a Dubrovnik, que va aprofitar que es trobava de vacances "relativament" a prop de Dubrovnik per venir a fer-me una visita.
Foto en ple centre de la ciutat vella de Dubrovnik.
Ha sigut despres de Dubrovnik que el viatge ha comencat a agafar un caire mes "exotic", transitant indrets, paisos, cultures,.... ja molt mes diferents del que estic acostumat o del que havia vist fins ara.
Ja nomes arribar a la frontera de Croacia amb Bosnia, els duaners em van comencar a dir que Albania era molt perillos, que a Kosovo (regio del sud de Serbia) era perill de mort,.... despres em volien buscar un allotjament i van comencar a cridar a les dones del poble, que cada cop n'eren mes, amb els telefons a la ma, cridant i parlant entre ells de manera que jo no hi entenia res,.... Al final, despres de tenir-me 45' parat se'm va fer fosc, i els duaners em demanaven 30 euros per una habitacio!!! Aixi que vaig haver de fer 20km de nit i plovent per arribar al primer
poble gran de Bosnia (Trebinje) on em van acollir perfectament.
Ja no va ser un bon primer contacte amb totes aquestes fronteres,....
A l'endema, cap a Montenegro que hi falta gent!!! Cap problema a la frontera (estrany), gran dinar (pizza gegant) per 1,5 euros,.... tot de conya fins que va comencar a ploure, i vaig entrar a un bar a fer un te,.... i quan es van enterar que la meva idea era passar per Kosovo per anar cap a Macedonia,.... "que a veure si estava boig!!!", "que a Kosovo mafia i atracadors per tot arreu",....
Total, que ja em van posar una mica de dubtes al cap,.... i a la nit, a l'hotel a on vaig dormir, doncs mes del mateix: "que Kosovo tant perillos", "que de cap manera anar a Kosovo",.... I com que realment feia cami mes curt per Albania, doncs tot decidit: a l'endema (en contra de la meva primera voluntat) cap a Albania,....
Sorpresa al arribar a la frontera, i..... "Andorra need visa of embassy"!!! Em diuen que he d'anar 500km endarrere a fer el visat per poder entrar a Albania,.....
Aquest fet em va acabar de decidir de anar cap a Kosovo, tot i que al mateix hotel em van "dissenyar" un pla per carreteres que ni existien per poder arribar a Macedonia sempre per territori serbi, i aixi no haver de trepitjar Kosovo (quina mania els hi tenen als pobres kosovars).
I la veritat es que tanta historia de perill amb Kosovo, nomes feia que depertar-me curiositat per anar-hi,.... soc aixi!
Carreteres muntanyoses de cami cap a Kosovo, i a on no hi passava "ni una alma",.... Suposo que tots tenien por de apropar-se massa a Kosovo!!!
jajajajajaja!!!
Aixi que vaig haver de fer-li jo la foto a la bici!
De manera que a l'endema cap a Kosovo que hi falta gent. Realment, tenia una mica de por, perque eren moltes persones que m'havien dit que era perillos, pero no em podia creure que en un costat de frontera hi hagues tant bona gent (Bosnia, Montenegro, Serbia) i de l'altre, a Kosovo, haguessin de ser tant dolents,....
I vaig entrar a Kosovo una mica ,.... "amb la mosca darrere de l'orella" ben atent a possibles "coses rares" de tot el que m'havien explicat.
Primera tarda a Kosovo, i tot correcte, bona gent, bon jalar, bon dormir,.... a l'endema vaig creuar tot Kosovo de dalt a baix per sortir cap a Macedonia, i res de res, al contrari: tothom em saludava, em van invitar a te,....
El problema va ser al arribar a la frontera de Macedonia,.... "Andorra need visa of embassy"!!! Una altra vegada!!!
Aquesta vegada, nomes era 70km endarrere, pero de mala carretera,.... aixi que vaig dormir al poble fronterer. Tot just era dissabte i l'embaixada no obria fins al dilluns a la tarda, aixi que vaig mirar be el mapa i vaig decidir anar cap a Serbia, despres cap a Bulgaria, i aixi poder arribar a Grecia sense mes problemes, pero,.....
A l'endema, despres de haver creuat tot Kosovo en sentit contrari, al arribar al control duaner entre Kosovo i Serbia, em diuen que no puc entrar a Serbia perque tinc un segell de Montenegro al meu passaport,...... despres de 90km de mala carretera a ple sol, no puc fer el pam que em falta per entrar a Serbia per un segell de un altre pais al passaport!!! Increible!!!
Ademes els duaners casi no parlaven angles i em van fer fora a crits i de males maneres quan intentava buscar-li la logica (que no n'hi ha,.... es molt mes complicat que la logica) fent preguntes al que semblava el "jefe",.... De manera que estava atrapat a la "perillosa" Kosovo!!!
De perill res de res, el diumenge a la tarda vaig coneixer gent de conya, em van invitar a berenar, vaig veure el Barca-Valencia,..... tot perfecte!
I el dilluns al mati cap a l'embaixada de Macedonia, a fer el visat. Per sort, tot va ser bastant rapid, i encara vaig poder creuar la meitat de Kosovo que em quedava (tram de carretera que he fet 5 vegades!!!) i dormir ja a Macedonia!
He creuat Macedonia amb dos dies, i avui he pogut entrar a Grecia sense problemes, pero quan estic als passos fronterers tinc unes males sensacions "de deu"!!!
La bicicleta segueix a tope, jo tambe,.... i ja falta menys per Xina!
Al final, amb tants "xous" de fronteres, visats, avisos exagerats de perill irreal,.... tinc la sensacio de que m'han estat "prenent el pel",.... potser el veritable culpable es el senyor amb "cara de carnisser" (amb tots els meus respectes pel ram) que "m'espolssa" el clatell a tovallolades a la foto,.....
Pero be, com es diu amb serbo-croata: NEMA PROBLEMA!!!
No perdeu detall de la decoracio del barber de Gjilane (Kosovo, Serbia),.... alucinant!!!
A la tele,.... "como no" feien futbol!!! I el tio, passant-me la navalla per la iugular mirava de reull el futbol,.... jajajaja!!!
Una abracada i anims a tots pel dia a dia, que moltes vegades es encara mes complicat que passar per les fronteres balcaniques!!!
Per aqui, a la vida de ferranpedalant, tot segueix molt i molt be, pero amb uns ultims dies una mica moguts pel que fa a temes de fronteres, visats,.... pero anem per parts.
Primerament, cal fer mencio especial a la visita de l'Alba a Dubrovnik, que va aprofitar que es trobava de vacances "relativament" a prop de Dubrovnik per venir a fer-me una visita.
Foto en ple centre de la ciutat vella de Dubrovnik.
Ha sigut despres de Dubrovnik que el viatge ha comencat a agafar un caire mes "exotic", transitant indrets, paisos, cultures,.... ja molt mes diferents del que estic acostumat o del que havia vist fins ara.
Ja nomes arribar a la frontera de Croacia amb Bosnia, els duaners em van comencar a dir que Albania era molt perillos, que a Kosovo (regio del sud de Serbia) era perill de mort,.... despres em volien buscar un allotjament i van comencar a cridar a les dones del poble, que cada cop n'eren mes, amb els telefons a la ma, cridant i parlant entre ells de manera que jo no hi entenia res,.... Al final, despres de tenir-me 45' parat se'm va fer fosc, i els duaners em demanaven 30 euros per una habitacio!!! Aixi que vaig haver de fer 20km de nit i plovent per arribar al primer
poble gran de Bosnia (Trebinje) on em van acollir perfectament.
Ja no va ser un bon primer contacte amb totes aquestes fronteres,....
A l'endema, cap a Montenegro que hi falta gent!!! Cap problema a la frontera (estrany), gran dinar (pizza gegant) per 1,5 euros,.... tot de conya fins que va comencar a ploure, i vaig entrar a un bar a fer un te,.... i quan es van enterar que la meva idea era passar per Kosovo per anar cap a Macedonia,.... "que a veure si estava boig!!!", "que a Kosovo mafia i atracadors per tot arreu",....
Total, que ja em van posar una mica de dubtes al cap,.... i a la nit, a l'hotel a on vaig dormir, doncs mes del mateix: "que Kosovo tant perillos", "que de cap manera anar a Kosovo",.... I com que realment feia cami mes curt per Albania, doncs tot decidit: a l'endema (en contra de la meva primera voluntat) cap a Albania,....
Sorpresa al arribar a la frontera, i..... "Andorra need visa of embassy"!!! Em diuen que he d'anar 500km endarrere a fer el visat per poder entrar a Albania,.....
Aquest fet em va acabar de decidir de anar cap a Kosovo, tot i que al mateix hotel em van "dissenyar" un pla per carreteres que ni existien per poder arribar a Macedonia sempre per territori serbi, i aixi no haver de trepitjar Kosovo (quina mania els hi tenen als pobres kosovars).
I la veritat es que tanta historia de perill amb Kosovo, nomes feia que depertar-me curiositat per anar-hi,.... soc aixi!
Carreteres muntanyoses de cami cap a Kosovo, i a on no hi passava "ni una alma",.... Suposo que tots tenien por de apropar-se massa a Kosovo!!!
jajajajajaja!!!
Aixi que vaig haver de fer-li jo la foto a la bici!
De manera que a l'endema cap a Kosovo que hi falta gent. Realment, tenia una mica de por, perque eren moltes persones que m'havien dit que era perillos, pero no em podia creure que en un costat de frontera hi hagues tant bona gent (Bosnia, Montenegro, Serbia) i de l'altre, a Kosovo, haguessin de ser tant dolents,....
I vaig entrar a Kosovo una mica ,.... "amb la mosca darrere de l'orella" ben atent a possibles "coses rares" de tot el que m'havien explicat.
Primera tarda a Kosovo, i tot correcte, bona gent, bon jalar, bon dormir,.... a l'endema vaig creuar tot Kosovo de dalt a baix per sortir cap a Macedonia, i res de res, al contrari: tothom em saludava, em van invitar a te,....
El problema va ser al arribar a la frontera de Macedonia,.... "Andorra need visa of embassy"!!! Una altra vegada!!!
Aquesta vegada, nomes era 70km endarrere, pero de mala carretera,.... aixi que vaig dormir al poble fronterer. Tot just era dissabte i l'embaixada no obria fins al dilluns a la tarda, aixi que vaig mirar be el mapa i vaig decidir anar cap a Serbia, despres cap a Bulgaria, i aixi poder arribar a Grecia sense mes problemes, pero,.....
A l'endema, despres de haver creuat tot Kosovo en sentit contrari, al arribar al control duaner entre Kosovo i Serbia, em diuen que no puc entrar a Serbia perque tinc un segell de Montenegro al meu passaport,...... despres de 90km de mala carretera a ple sol, no puc fer el pam que em falta per entrar a Serbia per un segell de un altre pais al passaport!!! Increible!!!
Ademes els duaners casi no parlaven angles i em van fer fora a crits i de males maneres quan intentava buscar-li la logica (que no n'hi ha,.... es molt mes complicat que la logica) fent preguntes al que semblava el "jefe",.... De manera que estava atrapat a la "perillosa" Kosovo!!!
De perill res de res, el diumenge a la tarda vaig coneixer gent de conya, em van invitar a berenar, vaig veure el Barca-Valencia,..... tot perfecte!
I el dilluns al mati cap a l'embaixada de Macedonia, a fer el visat. Per sort, tot va ser bastant rapid, i encara vaig poder creuar la meitat de Kosovo que em quedava (tram de carretera que he fet 5 vegades!!!) i dormir ja a Macedonia!
He creuat Macedonia amb dos dies, i avui he pogut entrar a Grecia sense problemes, pero quan estic als passos fronterers tinc unes males sensacions "de deu"!!!
La bicicleta segueix a tope, jo tambe,.... i ja falta menys per Xina!
Al final, amb tants "xous" de fronteres, visats, avisos exagerats de perill irreal,.... tinc la sensacio de que m'han estat "prenent el pel",.... potser el veritable culpable es el senyor amb "cara de carnisser" (amb tots els meus respectes pel ram) que "m'espolssa" el clatell a tovallolades a la foto,.....
Pero be, com es diu amb serbo-croata: NEMA PROBLEMA!!!
No perdeu detall de la decoracio del barber de Gjilane (Kosovo, Serbia),.... alucinant!!!
A la tele,.... "como no" feien futbol!!! I el tio, passant-me la navalla per la iugular mirava de reull el futbol,.... jajajaja!!!
Una abracada i anims a tots pel dia a dia, que moltes vegades es encara mes complicat que passar per les fronteres balcaniques!!!
posted by Ferran at 7:21 p. m.
24 Comments:
ànims i segueix pedalant
record d'un seguidor de la Seu
Quina energia! Al principi del viatge tenies el vent de cara, desprès la pluja i ara, aquests tocacollons de aduaners. Es nota que no tens por de res i que saps anar pel món. Cuida't molt i vigila. Des de Mollerussa. Manel, Marta i Pau.
putus duaneros, semblen els gabatxos del pas de la casa fotent cues.
Cada cop et costarà mes trobar un pc conetat a internet, llastima
vinga mt sort i cap a xina!
PD:els comptes de 5 cops el mateix tramu nom surten ;)
Hola Ferran,
fa dies que esperem les teves notícies, és com una novel·la en capítols basada en un fet real, de màxima actualitat i en el qual el protagonista és un andorrà que amb les seves experiències ens fa coneixedors de paratges que només haviem vist fins ara a "l'informe semanal"... sort i força!! ens veiem en el proper capítol!!
josep(totbike)
kulete nada al mal tiempo buena cara ademas poco poco vas consiguiendo tu sueño todo esto que te paso es una burocracia de cada pais , pero segui adelante que todo esfuerzo tiene su recompensa. cuidat bsot ari
Ei capo! quins collons que tens. Molts anims i una abraçada gran campió!
ens tens enganxats!
Ferran!!! Estas boig, pero tens uns collons admirables. No sabia res de tu i de cop m'arriven veus al agost de que estas anant cap a Xina en bici!! Molt bé tio, així es com s'ha de viure! Vigila molt, que tinc ganes de tornar-te a veure. Encara que no tinguem contacte sapigues que t'aprecio. Per cert tinc familia a Shangai, per si t'interessa. Apa un petonet i et dono el meu mail per lo que sigui: carolborra@hotmail.com
com se't quedin una nit entre reixes riuré un rato...jajajaja!!jo de moment també soc un sin papeles encara que en un país civilitzat!Una abraçada des del país del formatge i de les vaques!(el formatge ja l'he provat, les vaques encara no però alguna caurà...jajaja!)Cuida't molt!!!!
cagon cristo ragazzi!
tant anar fronteres amunt fronteres avall...
quan tornis podries fer de cap d'expedició de la F.A.P. jajaja.
La base be alevins i infantils 2 victories de 2 partits de lliga.
Encara sense mail
CUIDAT JABALI
P.D: hip hip HIP HAY
(nº8 A.H.c.)
Ferran una pasada...la teva manera d'explicar les històries és increible...ufff!!!No et conec però aconsegueixes que les teves vivencies les disfruti quasi, quasi com tu,je,je...
Felicitats pel teu mega viatge...Això ja ho tens fet.
Jo el 2 d'octubre vaig cap a Birmania, et sobrevolaré...Birmania fa frontera amb el teu objectiu (LA XINA)...
Per finalitzar vull demanar-te permis per col·locar un link amb el teu blog a la meva web, ja he fet publicitat teva, però et ficaría amb la pantalla principal,je,je...
Si vols ver un cop d'ull és:
www.oscarsantos.tk
El domini es gratuit i de vegades fa el tonto, fes actualitzar si veus que no és carrega.
Bon viatgeeeeeeeeeeeee
Hola Ferran, ja veig que la "burrocràcia" es igual a tots els països.
ànims i continua "pedalant cap a Orient" que ja et queda menys.
Conrad.
Hola Ferran, ja veig que la "burrocràcia" es igual a tots els països.
ànims i continua "pedalant cap a Orient" que ja et queda menys.
Conrad.
Hola Ferran, ja veig que la "burrocràcia" es igual a tots els països.
ànims i continua "pedalant cap a Orient" que ja et queda menys.
Conrad.
Macedonia...Alexandre...Ferran el Magne.
Ell va arrivar a la India, tu vas més enllà.
Gaudeix de Grecia i reduscubreix l'Asia.
Una forta pedalada.
Xavier, Laura i Lara
Des d'Escas molts ànims i segueix pedalant, Familia Haro
Records també de l'avi dels Haro Torné. Avui n'han explicat la teva
"venti" i penso seguir-te amb certa freqüencia. Ànims
Joan
Hola Ferran, sòc la mare d'en JIgnasi.
M'ha impressionat llegir aquest teu blog , tant apasionant i realment interessant, et felicito !! t'ha valgut la pena entrenar-te tant per poder arribar a fer aquesta aventura .... fantastic !!
Et desitgem que et vagi tot molt be , com fins ara.
Anims i endavant !!
Familia Galicia-Cotrina
Salutacions desde l'escola Andorrana,ens fas envega sana.
Bona continuació. Lluís.
Xechuuu, Tiooo!!! Aquets aduaners...Weno malegro molt de que estiguis disfrutan tan del viatge i que tot continui anant be. Quina enveja sana quens fas, perque la veritat de la manera com ho expliques tot ens fas sentir algo molt especial a d'intre nostre... Nomes se pot dir:Anims!!!Endavant company, cuidat molt i una molt forta abraçada! Aaa també molts records d'en toni Toni continua estan fort com una bestia, ara ja li estem foten als esquisos de rode jajaja aqui tampoc parem. Una abraçada molt forta. Miquel
!hola ferràn,saps, m'ho estic pasant d'allò mès be seguin-t'he amb la teva gran aventura, ostres quina enveixa mes sana.Força i endevant.
RAMON MATA----MOLLERUSSA
FROM montagut
Ei veig que em comensat a topar amb els senyors aduaners.....a mi tambe em va tocar passar-hi per qui !!!!! Tingues pasiencia!!!!
Sort..i gas a la burra
SALUT
Hola campió!!!
Això ja està fet eh....veig que tot et va sobre rodes, mai millor dit, jejeje. Ja has pasat la zona balcànica que era el mes preocupant, si es pot dir així..
Doncs res...molta força i endavant!
Petons!!
Sílvia Roig.
Anims noi!!!!!!!
M'alegro molt que la cosa et vagi tan be!
Molts anims i endavant, que ja quedar menys per acabar el teu gran somni.
Per cert, segueix escribint que com pots observar pels comentaris tens molts "fans" ansiosos de les teves aventures
Hola Ferran,
Des d'Andorra molts i molts ànims. L'Andreu et segueix com un autèntic fan i jo... molt orgullosa d'un ex-alumne.
Ah! Pren-te el viatge amb filosofia.
Una forta abraçada
Publicar un comentario
<< Home