23 febrero, 2007

A les muntanyes Indies!


Namaste!!!
El coneixeu en aquest paio?


Resulta que sortint de Delhi em va parar un motorista. El motorista en questio treballava en un diari local i es va "entestar" en fer-me apareixer en el seu diari. De tota manera, el diari era tant local que vaig haver de escurcar la etapa del dia per no sortir de la regio a on es distrubuia,.... Aixi que actualment no soc famos a India,.... jajajajaja!!! Pero el propietari de l'hotel a on estava quan va veure que sortia al diari em va invitar a un te!

El rigor del peu de foto tambe es espectacular, traduccio literal: "el jove i valent ciclista alemany, es troba aquests dies fent una volta en bici per la India

Be, una vegada ja tenia el diari, em vaig comencar a enfilar cap a les muntanyes indies per la vall del sagrat riu Ganges. Tot al llarg del riu, com que les aigues son sagrades, hi ha ple de gent rentant roba, banyant-se,... i ple de "personatges" curiosos (anomenats sadhus i/o brahmans) que viuen als temples locals que donen directament a les aigues sagrades del Ganges.





Mes amunt, vaig fer cap a Rishikesh. Del poble en questio, diuen que es la capital mundial del yoga, la meditacio, el reiki,... i tota mena de practiques espirituals. Aqui s'hi pot trobar una gran quantitat de occidentals buscant inspiracions, meditant,... (diuen que hi ha molta "energia").

Va resultar que vaig coneixer un grup de gent que estava "difrutant" de les "vibracions magiques" que els hi produien unes pedres "magiques" (cristalls,...) remullades al Ganges.
Simplement posaven una ma a sobre les pedres, tancaven els ulls, i flipaven,... jo puc assegurar que aquelles pedres em produien les mateixes "vibracions magiques" que una pissarra de la vall d'Incles, es a dir, cap!

Potser ho fa que soc una mica massa "rustic" per aquestes coses, o que els "callos" que llueixo a les mans no em permeten notar "vibracions",.... jajajajaja!!! Per lo que respecto molt totes aquestes practiques!

A part d'aixo, Rishikesh te quantitat de temples, ashrams (construccions a on es tanca la gent a meditar, a fer yoga,...), i tranquilitat (una caracteristica molt inexistent i apreciada en aquest pais).



Imatge de el temple mes famos de Rishikesh.

Tambe aqui vaig asisstir en algunes de les xerrades que feien alguns Gurus (gent que diuen que a traves de les seves meditacions i vida espiritual s'han apropat molt a deu). Hi vaig anar un dia, un altre, pero al tercer dia a l'hora de la xerrada....



Trobava a faltar la bici! Soc aixi, crec que la vida espiritual no esta feta per mi!

Aixi que vaig seguir vall amunt, muntanya amunt, passant per pobles i paisatges espectaculars. Amb gent, no menys espectacular!



Aqui els "colegues" que em van perseguir carretera amunt corrent amb xancletes durant un bon tros, molt divertit!


Tambe vaig resultar invitat en una familia molt acollidora, en un poblet a 2300m d'altitud que em van fer un lloc a la seva "calida" (uns 3 graus de temperatura a l'habitacio a on vaig dormir) llar.


Una altra foto de familia. Amb la Shamura, el ferranpedalant, el Sarajay, i la petita "pinky" (el seu nom de pila em va ser impossible de aprendre, pero tothom li deia "pinky")
A l'endema, vaig trobar bona part de la neu que encara no ha caigut als Pirineus aquest any!


Imatge de l'estat de la carretera que vaig fer en alguns passos de fins a 2500m. En aquests trams de neu i gel, el remolc s'entravessa amb facilitat, aixi que va ser un mati molt relliscos i divertit! Sort del pneumatic nou que vaig comprara a Delhi per 90 rupies (aprox. 1,5 euros).

Algunes imatges mes de les panoramiques dels ultims dies:


Ja per ultim, quan baixava de les muntanyes, apropant-me a la civilitzacio una altra vegada, vaig coneixer a un parell de professors de una de les millors escoles privades de la India (La Doon School). Ells estaven fent el "dominguero" quan em van veure i els hi va agradar tant el tema de la bici, remolc, Andorra,... que em van invitar a passar un parell de dies a l'escola en questio i a fer una petita xerrada als alumnes.
Aixi que cap a l'escola que hi falta gent!

Alumnes ben vestits i encorbatats, parlant un angles de llibre,... i molts d'ells sabien a on estava Andorra!!! Increible!!!

No tinc cap foto disponible pel moment, estic pendent que me les enviin des de l'escola.

La xerrada va estar forca be, van aguantar el meu discurs en angles casi sense riure (pels meus errors constants amb angles), i despres va ser una allau de preguntes fins que es va acabar el temps. Per aquesta gent, classe social hiper-alta a India, es algo impensable, de fet, molts dels alumnes em van confessar que no tenien bici i no tenien ni idea de anar amb bici. Sempre van amb cotxe a tot arreu.....

Be, crec que res mes, ara mateix em torno a trobar a les muntanyes, a Shimla, poblacio situada a 2200m.
Au, fins al proxim capitol!!!

15 Comments:

Anonymous Anónimo said...

Oleeeeee...quina canya!!!Estas disfrutant "de lo Lindo".
Cap a Xina que falta gent...però a poc a poc.

2/23/2007 8:04 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

wooo! feia dies que no posaves res ee? jeje fins i tot a un diari, com tu montes paio! tu pedala al teu ritme i ves visitant moltes coses, fes mooltes fotos! siusplau kuan tornis posat ni que sigui un partit els patins! mols petoniets i ala d aki poc a la BBC!

2/23/2007 9:31 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

quina enveja de neu!
quina enveja d'amistats!
quina enveja de vistes!
i quina enveja de diari!
és broma, la neu i el viatge sí que fa enveja , però de la bona, la quina et fa alegrar de que ho disfrutis.
Aquestes muntanyes impressionen!

l'altre dia van fer un partit de veterans Andorra-La Seu d'Urgell.
Molt bé, s'ho van passar de conya.
Encara faran alguna cosa aquests...
Van guanyar els millors!
ja tenim localitzada al mapa la KKH, no sé si podràs enviar res durant els 1200 kilometres...
cotinua disfrutant i cuida't molt!
endavantferranpedalant!!

2/23/2007 10:07 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ferran am llegit el teu ulim escrit i veiem que estas molt nbe i no et canses de pedalar i fer amistats per qui la India. Esperem veuret aviat a la Xina perquè acavis de fer l'indio que veiem que t'agrada molt . Avui venen els teus pares el marc i la marta a sopa perquè van a jugar a hokey a Bell-lloc
bueno xato res mes una abrasada dels avis de mollerussa i la mariona

2/24/2007 12:54 p. m.  
Blogger Xavier, Laura i Lara said...

Un relat amé i interesant, com sempre.
Mira que fer de conferenciant!, no te jode!

Una forta pedalada i...escriu més.

Xavier, Laura i Lara

2/24/2007 4:08 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

CHECHUUU!!! Que ases??jajaja Quant de temps eh!! Malegro molt que tot et continui anant tan be.
Aquesta semana he pujat a Pal a fer algunes hores, i a que no saps am qui me trobat...la Marina i la Paula...les noies aquelles de Segovia que vam estar l'any passat. Si han tornat aquest any perqui a esquiar i bueno em compartit alguna esquiada i juerga nocturna jajaja. T'envien records, apa company continua cuidante igual de be i a tope!! Una abraçada!
Miquel

2/24/2007 5:18 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ei nen!!!
Ja veig que al final et fotras famós arreu: als diaris, donant classes magistrals... sempre he cregut que ets el "puto" amo.
No saps el que donaria ara mateix per perdre'm una temporadeta en un d'akests centres de meditació dels que parles (aquests pares del hoquei acabaran amb mi!!!!).
Bé, tu ni cas, i a la teva. Disfruta al màxim i no perdis detall, que quan tornis igual et pots guanyar la vida donant classes aki, jajajajaja.
Una abraçada des de La Seu.

2/24/2007 9:45 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Bones Ferran, feia molt que no t'escribiem res, pero sempre sabem com et va tot. Continues amb el mateix humor que sempres i ara fins i tot donant conferencies, continua com fins ara que ja queda menys per arribar a la Xina. Petonets d'Escàs.
familia Haro

2/25/2007 10:21 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

te doy todo el ánimo que a mi me falta en estos tiempos.que sigas teniendo mucha suerte. No me olvido de ferranpedalant.

ÁNIMOOO!!!!!!

2/26/2007 11:56 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

eeeeeeeeeeeeeeeeeeee malpariiiiiiiiiiiiiiiiit!!!!!!!!!

Som els conos de la resi tio!! (Dora i Jordi).

Estem aqui fent una petita orgia i em parat a la mitat per escriure't algo!!jejejej

Com que ja em parat aprofitem per na a fer unes braves a la teva salut!!

cuidat molt tio, ja t'anirem escrivint!!

PD: on tenies la ma a la foto que surts amb la familia india??jajajaja

cuidat molt tio!!

2/27/2007 8:14 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

aqui un altre cono (encara que per conos hauria d'escriure l'ALVARITO....)
jo les orgies entre andorrans us les deixo per vosaltres..jajaja!! si incorporeu algun element del sexe femeni ja en parlarem...
i tu continua pedalant fort i apren dels conos...
apa cuida't molt i una abraçada!!

2/28/2007 4:41 p. m.  
Blogger Cris Pérez-Vàzquez said...

Hola wapu,

Ja fas xerrades entre gurús i a sobre et declares rústic. Està bé, està bé...

Perdona per la desconnexió, he estat uns dies liada. Inclús sense llegir les teves peripècies, he pensat en com t'aniria tot.

Et faig arribar la meva salutació espiritual!

Un petonàs!

3/07/2007 10:00 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

hola ferran t'estem seguin sempre ets molt valent, que duri, saludos de una seguidora

3/08/2007 12:10 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

desde Andorra. et desitgem bona sort, que fins hara en tens, ets molt simpatic, ens agradarà coneixet, quan tornis. una seguidora. Maria Pol

3/08/2007 12:13 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ferran soc el richi , desde USA(philadelfia) et destijo molta sort en la teva aventura

7/09/2007 7:07 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home